Diferència entre les revisions de "Mercat de Colon" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 18:

Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials.

Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven la implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.

Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven l'implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.

El proyecte original del mercat presentat per Mora el [[17 d'abril]] de [[1913]] fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius van ser entregats el 8 d'agost de [[1913]]. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de [[1915]], Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió.

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials.
-Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven la implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.
+Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven l'implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.
 El proyecte original del mercat presentat per Mora el [[17 d'abril]] de [[1913]] fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius van ser entregats el 8 d'agost de [[1913]]. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de [[1915]], Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió.