Diferència entre les revisions de "Piano"
m Text reemplaça - 'MACILLOS' a 'macillos' |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i | Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. | ||
El seu primer nom fon | El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = Suau; forte = fort, en italia ) | ||
== Caracteristiques == | == Caracteristiques == | ||
El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, es també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, es també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet. | ||
El piano consta de tres parts principals: | El piano consta de tres parts principals: | ||
1º. El teclat, aparat | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actüen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. | ||
2º. La | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectüen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. | ||
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu | 3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. | ||
Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. | ||
Mini Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix. | |||
Piano en | Piano en Pedalero: piano equipat en un pedalero. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. | ||
Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos cuya caixa és un rectangul horisontal. | ||
Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. | ||
Piano Girafa: un piano de coa de la primera | Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | ||
== El Piano Modern == | == El Piano Modern == | ||
Són pianos dissenyats i construïts des de l'última decada del segle passat. | |||
Hi ha dos grans grup: | Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa. | ||
Pianos Verticals | Pianos Verticals | ||
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | ||
* Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de | * Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada | ||
* Vertical d'Estudie. De 110 a 139 | * Vertical d'Estudie. De 110 a 139 Cm d'alçada. | ||
* Vertical Consola. De 98 a 109 | * Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada. | ||
* Vertical ESPINETA. Menors de 98 | * Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada. | ||
Pianos de Coa | Pianos de Coa | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics: | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics: | ||
* Coa | * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | ||
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc. | ||
* Mija Coa. De 190 fins 225 | * Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc. | ||
* Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 | * Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc. | ||
* Gran Coa. Superiors a 256 | * Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc. | ||
Atra | Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles. | ||
* Pianos de 85 Notes | * Pianos de 85 Notes | ||
* Pianos de 88 Notes | * Pianos de 88 Notes | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX. | Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX. | ||
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. | ||
[[Categoria: Instruments musicals]] | [[Categoria: Instruments musicals]] | ||