Diferència entre les revisions de "Protoevangeli de Jaume" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg|right|thumb|200px|''Joaquim i Anna''.]]

El '''protoevangeli de Jaume''' es un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap l'any 150. A pesar de mai no fon inclòs entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les ~~esglésies~~ cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batista]].

El '''protoevangeli de Jaume''' es un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap l'any 150. A pesar de que mai fon inclòs entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesucrist|Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batista]].

Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]].

== Data i autoria ==

El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage esmenat ~~aquí es~~, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].

El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage esmenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].

Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el segle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ~~a més~~ ignorava l'[[hebreu]], ~~dons~~ va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. Es molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]].

Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el segle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. Es molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]].

== Transmissió ==

El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. ~~A més~~, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant al que passa en ~~la resta~~ dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits ~~son~~ del segle X o posteriors.

El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[segle X]] o posteriors.

El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].

El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat en l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].

A ~~mijos~~ del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, ~~a més~~ de testimonis indirectes.

A mijans del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.

== Influencia posterior ==

Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant ~~per els~~ noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida després ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida després ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg|right|thumb|200px|''Joaquim i Anna''.]]
-El '''protoevangeli de Jaume''' es un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap l'any 150. A pesar de mai no fon inclòs entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les esglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batista]].
+El '''protoevangeli de Jaume''' es un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap l'any 150. A pesar de que mai fon inclòs entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesucrist|Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batista]].
 Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]].
 == Data i autoria ==
-El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage esmenat aquí es, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].
+El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage esmenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].
-Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el segle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i a més ignorava l'[[hebreu]], dons va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. Es molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]].
+Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el segle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. Es molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]].
 == Transmissió ==
-El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. A més, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant al que passa en la resta dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits son del segle X o posteriors.
+El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[segle X]] o posteriors.
-El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].
+El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat en l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].
-A mijos del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, a més de testimonis indirectes.
+A mijans del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.
 == Influencia posterior ==
-Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant per els noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida després ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.
+Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida després ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.
 [[Categoria:Evangelis apòcrifs]]