Diferència entre les revisions de "Cova de les Maravelles d'Alzira"

Llínea 5:

La torre fon dissenyada per l'arabiste carcaixentí Juliàn Ribera Tarragó. Crida l'atenció per les seues proporcions i per haver tingut decorats en mosaics els seus murs exteriors, un dels quals, situat en el mur de ponent, en una mija lluna blava, es conserva casi intacte.

La cova presenta dos boques separades per pocs metros. L'utilisada per a la seua entrada es troba en l'interior de la torre quadrangular i dona pas a una galeria descendent de 10 metros, que dona accés a una sala de 35 X 20 X 7 metros, en abundants formacions litogéniques i material clàstic. Explorada en 1880 per Ehlers i Martínez Escalera, es trobà una nova espècie de ratpenat, l'Anillochlamys tropicus, descrita en [[1881]]. Posteriorment, la cavitat fon topografíada per V. Ajado en l'any [[1968]].

La cova presenta dos boques separades per pocs metros. L'utilisada per a la seua entrada es troba en l'interior de la torre quadrangular i dona pas a una galeria descendent de 10 metros, que dona accés a una sala de 35 X 20 X 7 metros, en abundants formacions litogéniques i material clàstic. Explorada en 1880 per Ehlers i Martínez Escalera, es trobà una nova espècie de ratpenat, l'''Anillochlamys tropicus'', descrita en [[1881]]. Posteriorment, la cavitat fon topografíada per V. Ajado en l'any [[1968]].

Revisió de 12:15 18 nov 2013 editar Millonety (Discussió \| contribucions) 211 edicions Pàgina nova, en el contingut: «La '''Cova''' o '''Torre de les Maravelles''' es troba en la partida de Vilella d'Alzira, prop del llímit en el terme municipal de Carcaixent. Esta co...».		Revisió de 12:17 18 nov 2013 editar desfer Millonety (Discussió \| contribucions) 211 edicions m →Història Edició següent →
Llínea 5:		Llínea 5:
	La torre fon dissenyada per l'arabiste carcaixentí Juliàn Ribera Tarragó. Crida l'atenció per les seues proporcions i per haver tingut decorats en mosaics els seus murs exteriors, un dels quals, situat en el mur de ponent, en una mija lluna blava, es conserva casi intacte.		La torre fon dissenyada per l'arabiste carcaixentí Juliàn Ribera Tarragó. Crida l'atenció per les seues proporcions i per haver tingut decorats en mosaics els seus murs exteriors, un dels quals, situat en el mur de ponent, en una mija lluna blava, es conserva casi intacte.

	La cova presenta dos boques separades per pocs metros. L'utilisada per a la seua entrada es troba en l'interior de la torre quadrangular i dona pas a una galeria descendent de 10 metros, que dona accés a una sala de 35 X 20 X 7 metros, en abundants formacions litogéniques i material clàstic. Explorada en 1880 per Ehlers i Martínez Escalera, es trobà una nova espècie de ratpenat, l'Anillochlamys tropicus, descrita en [[1881]]. Posteriorment, la cavitat fon topografíada per V. Ajado en l'any [[1968]].		La cova presenta dos boques separades per pocs metros. L'utilisada per a la seua entrada es troba en l'interior de la torre quadrangular i dona pas a una galeria descendent de 10 metros, que dona accés a una sala de 35 X 20 X 7 metros, en abundants formacions litogéniques i material clàstic. Explorada en 1880 per Ehlers i Martínez Escalera, es trobà una nova espècie de ratpenat, l'''Anillochlamys tropicus'', descrita en [[1881]]. Posteriorment, la cavitat fon topografíada per V. Ajado en l'any [[1968]].