Diferència entre les revisions de "Anatomia"
| Llínea 158: | Llínea 158: | ||
{{principal|Sistema circulatori}} | {{principal|Sistema circulatori}} | ||
Les funcions del sistema de circulació són proveir al cos d'[[oxigen]] i nutrients, aixina com de transportar residus, anhídrid carbònic i excedents excretats a través dels teixits. La part dreta del [[cor]] actua com a bomba de [[ | Les funcions del sistema de circulació són proveir al cos d'[[oxigen]] i nutrients, aixina com de transportar residus, anhídrid carbònic i excedents excretats a través dels teixits. La part dreta del [[cor]] actua com a bomba de [[sanc]] als pulmons, a on s'extrau el diòxit de carbono i se conseguix oxigen fresc. La sanc oxigenada és dirigida una atra vegada cap al cor, que en este cas, rep la sanc oxigenada a la part esquerra a on es bombeja la sanc cap a fora a l'artèria principal, l'artèria [[Aorta]], a on la sanc es repartix per tot el cos. El sistema circulatori consta de les artèries i vasos limfàtics exteriors al cor que transporten els excedents de la perifèria a la seua tornada per mig de al sistema de venes. | ||
* [[Cor]] ''cor'' | * [[Cor]] ''cor'' | ||
* [[Vasos | * [[Vasos sanguíneus]] | ||
** [[ | ** [[Sanc]], [[vena]], [[artèria]], [[Capilar sanguíneu|capilar]] | ||
* [[Vasos limfàtics]] | * [[Vasos limfàtics]] | ||
=== Aparell digestiu === | === Aparell digestiu === | ||
{{principal|Aparell digestiu}} | {{principal|Aparell digestiu}} | ||
El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s' | El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingerixen, aixina com els òrguens auxiliars que servixen per a la digestió del menjar. | ||
El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Després, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómac]]. Dins l'estómac, s' | El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Després, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómac]]. Dins l'estómac, s'afegix al menjar un àcit fort i diverses enzimes, sent remogut pels moviments musculars de l'estómac, de manera que es convertix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodé en chicotetes porcions. | ||
En el | En el duodé s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per eixemple, les vitamines solubles en [[aigua]]. | ||
L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s' | L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i després per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals. | ||
Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary|editor=The Ohio State University Medical Center|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref> | Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary|editor=The Ohio State University Medical Center|consulta=2011-09-14|llengua=anglès|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref> | ||
| Llínea 199: | Llínea 199: | ||
==== Via urinària ==== | ==== Via urinària ==== | ||
{{principal|Aparell urinari}} | {{principal|Aparell urinari}} | ||
* [[ | * [[Renyó|Renyons]] ''ren'' | ||
* [[Urèter]]s | * [[Urèter]]s | ||
* [[Bufeta urinària]] | * [[Bufeta urinària]] | ||
| Llínea 206: | Llínea 206: | ||
==== Aparell reproductor masculí ==== | ==== Aparell reproductor masculí ==== | ||
{{principal|Aparell reproductor masculí}} | {{principal|Aparell reproductor masculí}} | ||
* [[ | * [[Pene]] ''penis'' | ||
* [[ | * [[Testícul]]s ''testis'' | ||
* [[Epidídim]] ''epididymis'' | * [[Epidídim]] ''epididymis'' | ||
* [[ | * [[Próstata]] ''prostata'' | ||
==== Aparell reproductor femení ==== | ==== Aparell reproductor femení ==== | ||
| Llínea 215: | Llínea 215: | ||
* [[Vagina]] ''vagina'' | * [[Vagina]] ''vagina'' | ||
* [[Clítoris]] ''clitoris'' | * [[Clítoris]] ''clitoris'' | ||
* [[ | * [[Cèrvit]] ''cervix'' | ||
* [[Úter]] ''uterus'' | * [[Úter]] ''uterus'' | ||
* [[Trompa ovàrica|Trompes de Fal·lopi]] ''salpinx'' | * [[Trompa ovàrica|Trompes de Fal·lopi]] ''salpinx'' | ||
* [[Ovari]]s ''ovarium'' | * [[Ovari]]s ''ovarium'' | ||
=== | === Sanc i òrguens relacionats === | ||
==== | ==== Sanc ==== | ||
* [[ | * [[Sanc]] | ||
** [[Plasma | ** [[Plasma sanguíneu]] | ||
** Plaquetes | ** Plaquetes | ||
** [[Glòbul vermell|Glòbuls vermells]] (Eritròcits) | ** [[Glòbul vermell|Glòbuls vermells]] (Eritròcits) | ||
** [[Leucocit| | ** [[Leucocit|Glòbuls blancs]] (Leucocits) | ||
==== | ==== Òrguens de tractament de la sanc ==== | ||
* [[Melsa]] | * [[Melsa]] | ||
* [[ | * [[Medula òssia]] vermella | ||
=== Glàndules === | === Glàndules === | ||
| Llínea 260: | Llínea 260: | ||
=== Sistema tegumentari === | === Sistema tegumentari === | ||
{{Principal|Sistema tegumentari}} | {{Principal|Sistema tegumentari}} | ||
La pell és la defensa interior del cos contra els agents físics i químics, aixina com contra la invasió dels microorganismes, per | La pell és la defensa interior del cos contra els agents físics i químics, aixina com contra la invasió dels microorganismes, per eixemple, les bactèries i els virus. | ||
Està dividida en diferents capes, la més exterior és la formada pel fi teixit epitelial, més baix, es troba l'epidermis i al següent nivell de profunditat es troba la dermis. Al sistema tegumentari hi | Està dividida en diferents capes, la més exterior és la formada pel fi teixit epitelial, més baix, es troba l'epidermis i al següent nivell de profunditat es troba la dermis. Al sistema tegumentari hi contribuïx també la presència de les [[ungla|ungles]], els cabells, les glàndules sudorípares i les glàndules sebàcees. | ||
* La pell | * La pell | ||