Diferència entre les revisions de "Neoconservadurisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

El '''neoconservadurisme''' és un corrent ~~polític~~ originat ~~als~~ [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada al [[segle XXI]] ~~als~~ [[EEUU]] i la [[Unió Europea]]. Són partidaris i ~~impulsos~~ de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]].

El '''neoconservadurisme''' és una corrent política originat en els [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada en el [[segle XXI]] en els [[EEUU]] i la [[Unió Europea]]. Són partidaris i impulsors de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]].

== Característiques ==

* ~~Defensa~~ l'existència de blocs antagònics al món (alguns d'ells definits com a ~~dolents o~~ perillosos, els que no coincidixen en la cultura [[occident]]al)<ref>"Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,</ref>

* Defen l'existència de blocs antagònics en el món (alguns d'ells definits com a perillosos, els que no coincidixen en la cultura [[occident]]al)<ref>"Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,</ref>

* Permet i fomenta l'us de la força per impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit

* Permet i fomenta l'us de la força per a impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit

* Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals

* Émfasis en la política exterior

Llínea 10:

* Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país

* Auge de la influència religiosa en les decisions de govern

* Lluita contra el [[comunisme]] i les seues doctrines derivades, ~~així~~ com contra certs corrents de l'[[ecologisme]]

* Lluita contra el [[comunisme]] i les seues doctrines derivades, aixina com contra certs corrents de l'[[ecologisme]]

== Referències ==

[[Categoria:Sociologia]]

[[Categoria:Conservadorisme]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''neoconservadurisme''' és un corrent polític originat als [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada al [[segle XXI]] als [[EEUU]] i la [[Unió Europea]]. Són partidaris i impulsos de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]].
+El '''neoconservadurisme''' és una corrent política originat en els [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada en el [[segle XXI]] en els [[EEUU]] i la [[Unió Europea]]. Són partidaris i impulsors de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]].
 == Característiques ==
-* Defensa l'existència de blocs antagònics al món (alguns d'ells definits com a dolents o perillosos, els que no coincidixen en la cultura [[occident]]al)<ref>"Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,</ref>
+* Defen l'existència de blocs antagònics en el món (alguns d'ells definits com a perillosos, els que no coincidixen en la cultura [[occident]]al)<ref>"Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,</ref>
-* Permet i fomenta l'us de la força per impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
+* Permet i fomenta l'us de la força per a impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
 * Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals
 * Émfasis en la política exterior
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 * Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
 * Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
-* Lluita contra el [[comunisme]] i les seues doctrines derivades, així com contra certs corrents de l'[[ecologisme]]
+* Lluita contra el [[comunisme]] i les seues doctrines derivades, aixina com contra certs corrents de l'[[ecologisme]]
 == Referències ==
 <references/>
+[[Categoria:Sociologia]]
 [[Categoria:Conservadorisme]]