Diferència entre les revisions de "Guatemala"
m →Idiomes |
|||
| Llínea 882: | Llínea 882: | ||
{{AP|Llengües de Guatemala}} | {{AP|Llengües de Guatemala}} | ||
El [[Idioma espanyol|espanyol]] | El [[Idioma espanyol|espanyol]] és l'idioma oficial, encara que és utilisat com a segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún [[idiomes mayenses]] distints, que són parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del país aixina com un idioma afro-americà, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]). | ||
Encara que el [[idioma oficial]] | Encara que el [[idioma oficial]] és el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no és universalment comprés entre la població indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en [[decembre]] de [[1996]] asseguren la traducció d'alguns documents oficials i els materials de votació a varies Llengües indigenes. | ||
El decret | El decret número 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'artícul 143 de la Constitució politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisació dels idiomes en les activitats publiques i en la prestació de servicis d'educació, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el país (incloent a l'Espanyol). | ||
<ref>http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003</ref> | <ref>http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003</ref> | ||
Establida en 1990 pel decret N° 65-90, la [[Academia de Llengües Miules de Guatemala]] (ALMG) | Establida en [[1990]] pel decret N° 65-90, la [[Academia de Llengües Miules de Guatemala]] (ALMG) és responsable de regular l'us, l'escritura i la promoció dels idiomes miules que tenen representació poblacional en Guatemala, aixina com promoure la cultura miula guatemalteca. L'Academia de Llengües Miules de Guatemala oferix consultes al govern guatemaltec en aspecte llingüístic dels servicis públics. | ||
Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort | Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol. | ||
En Guatemala | En Guatemala també se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref> | ||
Guatemala | Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI), i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[Republica Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colombia]] se coloquen en el 40 i 41. | ||
<ref>{{Cita web |url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-quart-latinoamerica-parla-ingles_0_454754807.html |título=Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart | <ref>{{Cita web |url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-quart-latinoamerica-parla-ingles_0_454754807.html |título=Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart país de latinoamérica a on més se parla anglés}}</ref> | ||
=== Edat ternaria === | === Edat ternaria === | ||