Diferència entre les revisions de "Guatemala"
| Llínea 655: | Llínea 655: | ||
=== Patrimoni === | === Patrimoni === | ||
El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, | El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, és un destí molt atractiu degut a les abundants i molt variades bellees naturals com les seues extenses plages d'arena blanca i d'arena oscura, cecs de coral, una abundant flora i fauna, aixina com bellees arqueológiques, la seua historia colonial, ademés tota la seua cultura expressada en les seues costums i gastronomies tipiques. | ||
Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs | Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs arqueológics com la ciutat de [[Tikal]] fon construida i habitada en un periodo a on la cultura miula tingué la seua major expressió lliteral i artistica, fon governada per una dinastia de 16 reis, els miules de [[Tikal]] construiren molts temples, un parc de pilota, altars i esteles en alt i baix relleu. | ||
Guatemala | Guatemala és molt visitada pels seus llocs arqueológics, ciutats prehispánicas, aixina com centres turistics-religiosos com la [[Basilica d'Esquipulas]] en la [[Ciutat d'Esquipulas]] i també les belles plages en el Pacific i l'Atlantic de Guatemala. Atres destins turístics són els [[Parcs nacionals de Guatemala|parcs nacionals]] i les demés [[:Categoria:Arees protegides de Guatemala|zones protegides]] com ho és la [[reserva de la biosfera miula]]. | ||
<div align=center> | <div align=center> | ||
| Llínea 700: | Llínea 700: | ||
En | En relació al Patrimoni Cultural Immaterial, Guatemala posseix varies declaratories protegides per l'Estat, entre les que se poden mencionar: la Folga de Dolors de l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, segons Acort Ministerial 275-2010, el Convit del 8 de decembre del Municipi de Chichicastenango, segons Acort 347-2010 i la Confraria de Sant Marcs Evangeliste, segons Acort Ministerial 532-2010. | ||
=== Transport === | === Transport === | ||