Diferència entre les revisions de "Illes Columbretes"

Estan assentades sobre fons de 80 metres de profunditat i aconsegueixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels xicotets arxipèlags amb major interés ecològic del [[mar Mediterrani]].

L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metres d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].

L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metres d'altitud, conforma el punt més elevat de l'arxipèlag.

El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les van incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant segles, van ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.  

En el [[segle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar amb les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatitzar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establerts per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].  

Fins que van ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Amb açò es van unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.