Diferència entre les revisions de "Guatemala"
| Llínea 166: | Llínea 166: | ||
{{AP|Genocidi miula}} | {{AP|Genocidi miula}} | ||
El coronel [[Carles Castell Armes]] | El coronel [[Carles Castell Armes]] revertí molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una política que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hagué de nomenar presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà al General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les polítiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el país, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingué el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i Cuba. Dita epoca fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar. | ||
En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]]. | En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]]. | ||
El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]]. | El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]]. | ||
==== Decada de 1970 ==== | ==== Decada de 1970 ==== | ||