Canvis

[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]]

[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]]

'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “''Versuche über Plflanzenhybriden''” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de ''[[Pisum]]'' ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

[[Categoria:Genetistes]]

[[Categoria:Genetistes]]