Diferència entre les revisions de "Iuri Savéliev"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Iuri Savéliev''' és un arquitecte i historiador de l'art rus (Sant Petersburc, 1959), doctorat en història de l'art a la [[Universitat de San...».)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
'''Iuri Savéliev''' és un [[arquitecte]] i historiador de l'art rus ([[Sant Petersburc]], 1959), doctorat en [[història de l'art]] a la [[Universitat de Sant Petersburc]]. Ha estudiat l'arquitectura russa i especialment els corrents neobizantins del segle XIX-XX. Ha publicat obres destacades sobre estes temes i un parell de monografies sobre [[Nicolai Sultanov]], un dels principals arquitectes d'esta tendència (Савельев Ю. Р. Петербургский и московский зодчий Н. В. Султанов // Петербургские чтения-97. СПб., 1997). Molt vinculat a les terres de parla catalana ha donat cursos a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, etc. i a diversos llocs del Regne de Valéncia, on la seua esposa [[Victoria Savelieva]], actriu, dona regularment masterclasses. Investigà l'acollida que tingué l'obra d'Hermen Anglada-Camarasa a la Rússia de començament del segle XX (Exposició ''El món d'Anglada-Camarasa'', Caixafòrum, Barcelona-Palma 2006).<ref>Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Anuari 2007-2008, Barcelona 2009.</ref>
+
'''Iuri Savéliev''' és un [[arquitecte]] i historiador de l'art rus ([[Sant Petersburc]], [[1959]]), doctorat en [[història de l'art]] en l'[[Universitat de Sant Petersburc]]. Ha estudiat l'arquitectura russa i especialment els corrents neobizantins del [[segle XIX]]-[[segle XX|XX]].  
  
És membre corresponent de la [[Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] (2001) i agregat colaborador de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
+
Ha publicat obres destacades sobre estes temes i un parell de monografies sobre [[Nicolai Sultanov]], un dels principals arquitectes d'esta tendència (Савельев Ю. Р. Петербургский и московский зодчий Н. В. Султанов // Петербургские чтения-97. СПб., 1997). Molt vinculat a les terres de parla catalana ha donat cursos en la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], en l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, etc. i a diversos llocs del [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], a on la seua esposa [[Victoria Savelieva]], actriu, dona regularment masterclasses. Investigà l'acollida que tingué l'obra d'Hermen Anglada-Camarasa en la Rússia de començament del segle XX (Exposició ''El món d'Anglada-Camarasa'', Caixafòrum, Barcelona-Palma 2006).<ref>Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Anuari 2007-2008, Barcelona 2009.</ref>
 +
 
 +
És membre corresponent de la [[Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[2001]]) i agregat colaborador de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
  
 
== Font ==
 
== Font ==

Revisió de 09:41 17 abr 2014

Iuri Savéliev és un arquitecte i historiador de l'art rus (Sant Petersburc, 1959), doctorat en història de l'art en l'Universitat de Sant Petersburc. Ha estudiat l'arquitectura russa i especialment els corrents neobizantins del segle XIX-XX.

Ha publicat obres destacades sobre estes temes i un parell de monografies sobre Nicolai Sultanov, un dels principals arquitectes d'esta tendència (Савельев Ю. Р. Петербургский и московский зодчий Н. В. Султанов // Петербургские чтения-97. СПб., 1997). Molt vinculat a les terres de parla catalana ha donat cursos en la Universitat Autònoma de Barcelona, en l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, etc. i a diversos llocs del Regne de Valéncia, a on la seua esposa Victoria Savelieva, actriu, dona regularment masterclasses. Investigà l'acollida que tingué l'obra d'Hermen Anglada-Camarasa en la Rússia de començament del segle XX (Exposició El món d'Anglada-Camarasa, Caixafòrum, Barcelona-Palma 2006).[1]

És membre corresponent de la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2001) i agregat colaborador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Font

  1. Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Anuari 2007-2008, Barcelona 2009.