Diferència entre les revisions de "Landnámabók" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:LandnamabokManuscriptPage.jpg|thumb|right|Pàgina del manuscrit de la Landnáma guardada a l'[[Institut Árni Magnússon]] de [[Reikiavik]], [[Islàndia]]]]

'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys 870 i 930 dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del segle XI i se ~~suposta~~ que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref>

'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', a sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys [[870]] i [[930]] dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del [[segle XI]] i se supon que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref>

Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] a [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en la història de les seues famílies durant el segle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals ~~van~~ establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]].

Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] en [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el segle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]].

La ''Landnámabók'' continua essent actualment una font de valor inestimable<ref>{{citar web

| url = http://visindavefur.hi.is/svar.asp?id=5451| títol = What is the source value of Landnámabók? And when is it thought to have been used?| editor = Visindavefur.hi.is

}}</ref> per al coneiximent de la [[Història d'Islàndia|història]] i la [[genealogia]] de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions medievals:

}}</ref> per al coneiximent de l'[[Història d'Islàndia|història]] i la [[genealogia]] de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions medievals:

* ''Sturlubók'', de la [[Sturla Þórðarson]]. El manuscrit medieval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen ~~del~~ 1728. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en [[Jón Erlendsson]] en el segle XVII.

* ''Sturlubók'', de la [[Sturla Þórðarson]]. El manuscrit medieval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen de [[1728]]. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en [[Jón Erlendsson]] en el [[segle XVII]].

* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers el 1299. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia ~~sincera~~ en paper deguda al Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ja perduda, de l'Styrmir Kárason.

* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any [[1299]]. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason.

* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), lǫgmaðr de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), a la [[Borgarfjarðarsýsla]].

* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), lǫgmaðr de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), en la [[Borgarfjarðarsýsla]].

* ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del segle XVII feta per [[Björn Jónsson]] á Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.

* ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del segle XVII feta per [[Björn Jónsson]] en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.

* ''Þórðarbók'', també còpia en paper del segle XVII feta per [[Þórður Jónsson]] prebost del [[Hítardalur]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:LandnamabokManuscriptPage.jpg|thumb|right|Pàgina del manuscrit de la Landnáma guardada a l'[[Institut Árni Magnússon]] de [[Reikiavik]], [[Islàndia]]]]
-'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys 870 i 930 dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del segle XI i se suposta que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fró&#240;i (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref>
+'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', a sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys [[870]] i [[930]] dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del [[segle XI]] i se supon que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fró&#240;i (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref>
-Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] a [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en la història de les seues famílies durant el segle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals van establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]].
+Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] en [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el segle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]].
 La ''Landnámabók'' continua essent actualment una font de valor inestimable<ref>{{citar web
 | url = http://visindavefur.hi.is/svar.asp?id=5451| títol = What is the source value of Landnámabók? And when is it thought to have been used?| editor = Visindavefur.hi.is
-}}</ref> per al coneiximent de la [[Història d'Islàndia|història]] i la [[genealogia]] de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions medievals:
+}}</ref> per al coneiximent de l'[[Història d'Islàndia|història]] i la [[genealogia]] de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions medievals:
-* ''Sturlubók'', de la [[Sturla Þórðarson]]. El manuscrit medieval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen del 1728. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en [[Jón Erlendsson]] en el segle XVII.
+* ''Sturlubók'', de la [[Sturla Þórðarson]]. El manuscrit medieval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen de [[1728]]. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en [[Jón Erlendsson]] en el [[segle XVII]].
-* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers el 1299. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sincera en paper deguda al Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ja perduda, de l'Styrmir Kárason.
+* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any [[1299]]. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason.
-* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), l&#491;gma&#240;r de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), a la [[Borgarfjar&#240;arsýsla]].
+* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), l&#491;gma&#240;r de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), en la [[Borgarfjar&#240;arsýsla]].
-* ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del segle XVII feta per [[Björn Jónsson]] á Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
+* ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del segle XVII feta per [[Björn Jónsson]] en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
 * ''Þórðarbók'', també còpia en paper del segle XVII feta per [[Þórður Jónsson]] prebost del [[Hítardalur]].