Diferència entre les revisions de "Alquímia"

[[Fitxer:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|250px|[[Jàbir ibn Hayyan]] (Geber), que es considera com el "pare de la [[química]]", va introduir una anàlisi [[mètode cientific|científica]] i [[experiment]]al en l'alquímia.]]

Després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], el focus de desenvolupament alquímic es va traslladar al món islàmic. Se sap molt més sobre l'alquímia [[Islam|islàmica]] perquè va ser documentada millor: de fet, la majoria dels primers escrits que han sobreviscut el pas dels anys ho han fet com a traduccions islàmiques.<ref name=TE/>

El món islàmic va ser un gresol per a l'alquímia. El pensament [[platònic]] i [[Aristòtil|aristotèlic]], que ja havia estat en certa mesura inclòs en la ciència hermètica, va continuar sent assimilat. Alquimistes islàmics com [[Ar-Razí]] (en [[llatí]] Rasís) i [[Jàbir ibn Hayyan]] (en llatí Geber) van aportar descobriments químics clau propis, tals com la tècnica de la [[destil·lació]] (les paraules ''[[alambí]]'' i ''[[alcohol]]'' són d'origen [[àrab]]), els àcids muriàtic ([[àcid clorhídric|clorhídric]]), [[àcid sulfúric|sulfúric]] i [[àcid nítric|nítric]], la [[carbonat sòdic|insulsa]], la [[potassa]] i més. (Dels noms àrabs per aquestes dues últimes substàncies, ''al-natrun'' i ''al-qalí'', llatinitzats com ''natrium'' i ''kalium'', procedeixen els símbols moderns del [[sodi]] i el [[potassi]].) El descobriment que l'[[aigua règia]], una barreja d'àcid nítric i clorhídric, podia dissoldre el metall més noble (l'or) hauria d'avivar la imaginació d'alquimistes durant el següent mil·lenni.

Els filòsofs islàmics també van fer grans contribucions a l'hermetisme alquímic. L'autor més influent en aquest aspecte possiblement fos Geber. L'objectiu primordial de Geber era la ''[[takwin]]'', la creació artificial de vida en el laboratori alquímic, fins i tot la vida humana. Geber va analitzar cada [[Elements clàssics|element]] aristotèlic en termes de les quatre qualitats bàsiques de calor, fred, sequedat i humitat.<ref name=TE/> D'acord amb ell, en cada metall dues d'aquestes qualitats eren interiors i dos exteriors. Per exemple, el plom era externament fred i sec, mentre que l'or era calent i humit. D'aquesta forma, teoritzava Geber, reordenant les qualitats d'un metall, podia obtenir-se un diferent.<ref name=TE/> Amb aquest raonament, la recerca de la [[pedra filosofal]] va ser introduïda en l'alquímia occidental. Gebir va desenvolupar una elaborada [[numerologia]] mitjançant la qual les inicials del nom d'una substància en àrab, quan se'ls aplicaven diverses transformacions, mantenien correspondències amb les propietats físiques de l'element.