Diferència entre les revisions de "Alquímia"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
Tot el [[pensament chinenc]] tradicional, que partix de les nocions expostes en el ''[[Yijing]]'',<ref>traduible com el "Llibre dels canvis o de les transmutacions"</ref> es basa en la idea que la realitat és "canvi permanent". Així, la majoria d'antigues teories i tècniques chinenques tenen una relació o l'atra en l'alquímia, en tant que mètodos que estudien i apliquen els mecanismes d'este canvi. Això ya és manifest en els conceptes bàsics d'esta cultura: el [[Dao]], la relació entre [[Yin i Yang]], els [[cinc elements]], el [[qi]], etc. | Tot el [[pensament chinenc]] tradicional, que partix de les nocions expostes en el ''[[Yijing]]'',<ref>traduible com el "Llibre dels canvis o de les transmutacions"</ref> es basa en la idea que la realitat és "canvi permanent". Així, la majoria d'antigues teories i tècniques chinenques tenen una relació o l'atra en l'alquímia, en tant que mètodos que estudien i apliquen els mecanismes d'este canvi. Això ya és manifest en els conceptes bàsics d'esta cultura: el [[Dao]], la relació entre [[Yin i Yang]], els [[cinc elements]], el [[qi]], etc. | ||
No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tenir una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de | No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tenir una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de conectar el vermell del cinabri en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' amb la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, el que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de mètodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]). | ||
La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de la China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i a Europa a partir del [[segle XIV]]). | La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de la China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i a Europa a partir del [[segle XIV]]). | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tenir cures per a totes les malalties conegudes i mètodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref> | Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tenir cures per a totes les malalties conegudes i mètodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref> | ||
Atès que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'altres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[ioga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels | Atès que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'altres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[ioga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels texts Rasayana tenen les seves arrels a les escoles tàntriques Kaula relacionades en els ensenyaments de la personalitat de [[Matsyendranath]]. | ||
El rasayana era | El rasayana era entés per molt poca gent en aquella época com [[Nagarjuna]], un monge budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut eixemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es deia que Nagarjuna havia desenrollat un mètodo per convertir-lo en or. La majoria de les seves obres originals s'han perdut, pero els seus ensenyances tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia. | ||
=== Alquímia al món grec === | === Alquímia al món grec === | ||
| Llínea 112: | Llínea 112: | ||
El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat mitjançant l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual van arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se només mitjançant acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques. | El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat mitjançant l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual van arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se només mitjançant acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques. | ||
El tercer component introduït a la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalisa de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, en adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, un adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Déu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del | El tercer component introduït a la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalisa de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, en adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, un adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Déu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del deu d'[[Abraham]] com ser malvat no va jugar en realitat cap paper en l'alquímia, pero l'aspecte de l'ascens a l'Elevat Déu provablement va tenir molta influència. Les teories platòniques i neoplatòniques sobre els [[problema dels universals|universals]] l'omnipotència de Déu també van ser absorbides (les seues principals creences veuen l'aspecte físic del món com a imperfecte i creuen en Déu com una ment còsmica transcendent). | ||
Un concepte molt important introduït en esta | Un concepte molt important introduït en esta época, concebut per [[Empèdocles]] i desenrollat per Aristòtil, va anar que totes les coses de l'univers estaven formades per només quatre [[element clàssic|elements]]: terra, aire, aigua i foc. Segons Aristòtil, cada element tenia una esfera a la qual pertanyia i a la qual tornaria si se li deixava intacte.<ref name=Lindsay>Jack Lindsay, ''The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt'', p.15. Muller, Londres, 1970 {{en}} </ref> | ||
Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com el són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mitjà de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenvolupar extensivament els aspectes místics d'aquest concepte. | Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com el són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mitjà de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenvolupar extensivament els aspectes místics d'aquest concepte. | ||
| Llínea 300: | Llínea 300: | ||
{{refend}} | {{refend}} | ||
== | == Vínculs externs == | ||
* [http://upasika.com/alquimia.htm Textos d'alquímia en castellà] | * [http://upasika.com/alquimia.htm Textos d'alquímia en castellà] | ||
* [http://www.alchemywebsite.com/index.html The Alchemy Web Site] (anglès, [http://www.alchemywebsite.com/spanish.html material en castellà]) | * [http://www.alchemywebsite.com/index.html The Alchemy Web Site] (anglès, [http://www.alchemywebsite.com/spanish.html material en castellà]) | ||