Diferència entre les revisions de "Conjugació verbal de la llengua valenciana"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de verps: * els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.) * els que acaben en -er, -re...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* Els verps acabats en -jar com gojar | * Els verps acabats en -jar com gojar | ||
* Els verps acabats en -gar com nugar | * Els verps acabats en -gar com nugar | ||
* Els verps acabats en -iar com iniciar Els '''verps de la segona conjugació''' (-er, -re, -r) seguixen el model de ''combatre''.Hi ha '''verps del tercer grup''' que no tenen la doble flexió. | * Els verps acabats en -iar com iniciar | ||
Els '''verps de la segona conjugació''' (-er, -re, -r) seguixen el model de ''combatre''. | |||
Hi ha '''verps del tercer grup''' que no tenen la doble flexió. | |||
Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verp pur és, per eixemple, fregir-é, | Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verp pur és, per eixemple, fregir-é, | ||