Diferència entre les revisions de "Estructuralisme"
Pàgina nova, en el contingut: «L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada en Ferdinand de Saussure. Considera l'objecte d'estudi com un ...». |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada en [[Ferdinand de Saussure]]. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analisar-lo científicament, cal puix estudiar estes relacions i com afecten a la globalitat, que adquirix un [[significat]] més allà de la suma de les parts. | L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada en [[Ferdinand de Saussure]]. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analisar-lo científicament, cal puix estudiar estes relacions i com afecten a la globalitat, que adquirix un [[significat]] més allà de la suma de les parts. | ||
L'estructuralisme dispon | L'estructuralisme dispon ademés d'un corrent important en [[art]] i [[arquitectura]], desenrollat bàsicament entre els anys 1950 i 1970 ([[estructuralisme (art)]]), aixina com una posició teòrica científica ([[estructuralisme científic]]) dins de la [[filosofia analítica]]. | ||
==L'estructuralisme en llingüística== | ==L'estructuralisme en llingüística== | ||
Saussure propon l'estudi de l'estructura de la llengua en un moment donat, contrastant-lo en la [[llingüística diacrònica]], que s'encarregaria d'estudiar l'evolució de la llengua | Saussure propon l'estudi de l'estructura de la llengua en un moment donat, contrastant-lo en la [[llingüística diacrònica]], que s'encarregaria d'estudiar l'evolució de la llengua a lo llarc del temps. | ||
Una de les aplicacions més reeixides de l'estructuralisme va ser a la [[fonologia]]. [[Roman Jakobson]] i l'escola de Praga | Una de les aplicacions més reeixides de l'estructuralisme va ser a la [[fonologia]]. [[Roman Jakobson]] i l'escola de Praga varen analisar les característiques articulatòries de cada so, dividint-los en parelles que contrastaven per un sol tret (per eixemple + sonor - sonor), sent la base de l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] que hui s'utilisa. Aixina es va poder estudiar la distància objectiva entre els diversos fonemes en el global de les llengües. | ||
Pel que fa a la morfosintaxi, l'estructuralisme introduïx la noció de [[sintagma]], oposta a la de paradigma. Un sintagma estudia una paraula i les relacions gramaticals que establix a la frase ("en horisontal"), per vore com canvia el sentit si està en una posició o en una atra, si depén d'alguna atra paraula o no i si es veu afectada pels mots del voltant. En canvi el paradigma es fixa en les relacions "en vertical", és a dir, entre una paraula i totes aquelles que podrien ocupar el mateix lloc (per eixemple entre els noms comuns que tenen sentit en un context donat). | Pel que fa a la morfosintaxi, l'estructuralisme introduïx la noció de [[sintagma]], oposta a la de paradigma. Un sintagma estudia una paraula i les relacions gramaticals que establix a la frase ("en horisontal"), per vore com canvia el sentit si està en una posició o en una atra, si depén d'alguna atra paraula o no i si es veu afectada pels mots del voltant. En canvi el paradigma es fixa en les relacions "en vertical", és a dir, entre una paraula i totes aquelles que podrien ocupar el mateix lloc (per eixemple entre els noms comuns que tenen sentit en un context donat). | ||
==L'estructuralisme en lliteratura i pensament== | ==L'estructuralisme en lliteratura i pensament== | ||
La lliteratura comença a ser interdisciplinària, ya que qualsevol estructura social es torna un text susceptible de ser llegit i interpretat pels estudiosos i en este sentit es pot considerar que l'estructuralisme va donar pas a la [[semiòtica]] o semiologia. Va tenir molt d'èxit en la [[narrativa]], on analisava els elements estructurals que formaven una història fent abstracció de les seues concrecions. És | La lliteratura comença a ser interdisciplinària, ya que qualsevol estructura social es torna un text susceptible de ser llegit i interpretat pels estudiosos i en este sentit es pot considerar que l'estructuralisme va donar pas a la [[semiòtica]] o semiologia. Va tenir molt d'èxit en la [[narrativa]], on analisava els elements estructurals que formaven una història fent abstracció de les seues concrecions. És dir, moltes històries tenen uns tipos de personages i una manera de desenrollar l'argument que les fa variants d'una protohistòria, malgrat que l'ambientació, els noms o l'estil siga diferent. [[Roland Barthes]], [[Northrop Frye]], [[Louis Althusser]] i el primer [[Michel Foucault]] van usar est enfocament.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/macrofilosofia.htm "Coneiximent cultural i històric”] de Gonçal Mayos (UB).</ref> | ||
De la mateixa manera, es crea que la ment i el coneiximent es podien descompondre en una série d'elements atòmics universals, en una idea deutora de la tradició de [[Demòcrit]] i precursora dels [[meme]]s. | De la mateixa manera, es crea que la ment i el coneiximent es podien descompondre en una série d'elements atòmics universals, en una idea deutora de la tradició de [[Demòcrit]] i precursora dels [[meme]]s. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
L'estructuralisme va supondre una revolució perqué va acostar les ciències socials i humanes a la investigació en identificar les estructures objecte d'estudi. Moltes de les seues troballes continuen vigents. Pero des dels anys 60 han sorgit reaccions en contra, com la gramàtica generativa en llingüística ([[Noam Chomsky]]) o la deconstrucció (en [[Jacques Derrida]]). [[Jacques Lacan]] i [[Louis Althusser]] són també deutors del moviment. | L'estructuralisme va supondre una revolució perqué va acostar les ciències socials i humanes a la investigació en identificar les estructures objecte d'estudi. Moltes de les seues troballes continuen vigents. Pero des dels anys 60 han sorgit reaccions en contra, com la gramàtica generativa en llingüística ([[Noam Chomsky]]) o la deconstrucció (en [[Jacques Derrida]]). [[Jacques Lacan]] i [[Louis Althusser]] són també deutors del moviment. | ||
Les crítiques passen per la sobreinterpretació (s'assimilen fenòmens obviant el context, i que potser no haurien de comparar-se), la poca aplicabilitat a qüestions quotidianes i la negació de les aportacions individuals al sistema. | Les crítiques passen per la sobreinterpretació (s'assimilen fenòmens obviant el context, i que potser no haurien de comparar-se), la poca aplicabilitat a qüestions quotidianes i la negació de les aportacions individuals al sistema. Ademés, denuncien l'[[etnocentrisme]] de l'escola, ya que supon que els esquemes occidentals són extrapolables a atres cultures, fent dels europeus els universals. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
== | ==Vore també== | ||
* [[Parell mínim]] | * [[Parell mínim]] | ||