Diferència entre les revisions de "Renaiximent" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 162:

==== Mestres del segle XVI ====

[[~~Fitxer~~:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]

[[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]

[[Florència]] continua al [[segle XVI]] sent la capital de l'[[art]], però les seves figures màximes es traslladen a [[Roma]], on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedixen al dibuix una importància més gran que al

tres escoles en un segle en qué la llínia pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]].

[[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seua plenitud: obra vasta i colossal. A la seua obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent.

@@ Llínea 162: / Llínea 162: @@
 ==== Mestres del segle XVI ====
-[[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]
+[[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]
 [[Florència]] continua al [[segle XVI]] sent la capital de l'[[art]], però les seves figures màximes es traslladen a [[Roma]], on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedixen al dibuix una importància més gran que al
 tres escoles en un segle en qué la llínia pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]].
-[[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.
+[[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.
 [[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seua plenitud: obra vasta i colossal. A la seua obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent.