Diferència entre les revisions de "Hernán Cortés"
m Text reemplaça - 'termes' a 'térmens' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg|thumb|200px|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des de el [[segle XVI]]]] | |||
'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]] | '''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]] | ||
| Llínea 13: | Llínea 14: | ||
== L'expedició == | == L'expedició == | ||
[[Image:Cortés Ruta Cuba-Tenochtitlan.png|thumb|Expedició de Hernán Cortés des de Cuba fins Tenochtitlan]] | |||
Alvançant-se a que li cessara Diego Velázquez, l'armada de Cortés va partir precipitadament del port de [[Santiago de Cuba]] el [[18 de novembre]] de [[1518]]. Com anava escassa de bastiments, va haver d'aprovisionar-se d'estos en el port de Trinitat i atres llocs. | Alvançant-se a que li cessara Diego Velázquez, l'armada de Cortés va partir precipitadament del port de [[Santiago de Cuba]] el [[18 de novembre]] de [[1518]]. Com anava escassa de bastiments, va haver d'aprovisionar-se d'estos en el port de Trinitat i atres llocs. | ||
| Llínea 18: | Llínea 20: | ||
== Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán == | == Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán == | ||
[[Image:Malinche Tlaxcala.jpg|thumb|'''[[La Malinche]]''' traduix la llengua dels mexiques a Cortés. ''Lienzo de Tlaxcala'', seglo XVI]] | |||
El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si. | El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si. | ||
| Llínea 103: | Llínea 106: | ||
=== La rebelió i La Nit Trista === | === La rebelió i La Nit Trista === | ||
[[Image:The sad night.jpg|thumb|200px|La Nit Trista]] | |||
El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols. | El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols. | ||
| Llínea 251: | Llínea 255: | ||
*[[Llegenda negra espanyola]] | *[[Llegenda negra espanyola]] | ||
*[[La Paz (Baixa California Sur)]] | *[[La Paz (Baixa California Sur)]] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 273: | Llínea 270: | ||
{{Traduït de|es|Hernán_Cortés}} | {{Traduït de|es|Hernán_Cortés}} | ||
== Enllaços externs == | |||
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s commons|Hernán Cortés] | |||
*[http://www.motecuhzoma.de/start-es.html Hernán Cortés: Pàgina de relació] | |||
*[http://www.motecuhzoma.De/osos.Html Història de les restes de Cortés] | |||
[[Categoria:Militars d'Espanya]] | [[Categoria:Militars d'Espanya]] | ||