Diferència entre les revisions de "Dret romà"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]''). | La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]''). | ||
== Subdivisió == | |||
= Subdivisió == | |||
El dret romà se subdividix en: | El dret romà se subdividix en: | ||
* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucli del ''[[ius civile]].'' | * ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucli del ''[[ius civile]].'' | ||