Diferència entre les revisions de "Dret romà"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma | '''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref> | ||
La jurisdicció | La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]''). | ||
== Subdivisió == | == Subdivisió == | ||
El dret romà se subdividix en: | El dret romà se subdividix en: | ||
* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el | * ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del ''[[ius civile]].'' | ||
* ''[[Ius civile]]'', el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (''cives romani'') | * ''[[Ius civile]]'', el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (''cives romani'') | ||
* ''[[Ius honorarium]]'' o ''[[ius praetorium]]'', sobre les situacions de dret no recollides al ''ius civile'', però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de ''[[iurisdictio]]''. | * ''[[Ius honorarium]]'' o ''[[ius praetorium]]'', sobre les situacions de dret no recollides al ''ius civile'', però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de ''[[iurisdictio]]''. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble. | Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble. | ||
Es donaven | Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults: | ||
* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores. | * El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores. | ||
* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat. | * El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament. | Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament. | ||
Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge. | Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge. | ||
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | ||