Diferència entre les revisions de "Dret romà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma al llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és a dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. ~~Valencia~~, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').

La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').

== Subdivisió ==

El dret romà se subdividix en:

* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el ~~nucli~~ del ''[[ius civile]].''

* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del ''[[ius civile]].''

* ''[[Ius civile]]'', el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (''cives romani'')

* ''[[Ius honorarium]]'' o ''[[ius praetorium]]'', sobre les situacions de dret no recollides al ''ius civile'', però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de ''[[iurisdictio]]''.

Llínea 31:

Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.

Es donaven ~~a més~~ alguns tipo especials d'indults:

Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:

* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.

* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.

Llínea 38:

Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.

Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.

Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma al llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és a dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valencia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>
+'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>
-La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').
+La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').
 == Subdivisió ==
 El dret romà se subdividix en:
-* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucli del ''[[ius civile]].''
+* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del ''[[ius civile]].''
 * ''[[Ius civile]]'', el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (''cives romani'')
 * ''[[Ius honorarium]]'' o ''[[ius praetorium]]'', sobre les situacions de dret no recollides al ''ius civile'', però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de ''[[iurisdictio]]''.
@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
 Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.
-Es donaven a més alguns tipo especials d'indults:
+Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:
 * El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.
 * El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.
@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.
-Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.
+Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.
 En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).