Diferència entre les revisions de "Plini el Vell"

Un aspecte important és mencionar les fonts que Plini el Vell va utilitzar per realitzar "Naturalis Historia", sobretot en els volums que tracten de la història de l'art.                         Les fonts que va consultar li varen servir per extreure informació o bé per inspirar-se alhora de crar l'obra. Tals orígens s’atribueixen a tractats d’art antics, tots ells perduts. Per altra banda, si que ens ha arribat informació d’altres artistes que varen servir d’inspiració a l’autor, ja que ell mateix els esmenta en els seus índex.  

El mètode empleat va ser sempre el mateix; va emplear un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del què es tractava i a continuació citava cada un dels escriptors els quals va consultar, i en alguns casos, també describia el tema que havia extret d'aquest autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, però cal destacar-ne els més importants relacionats amb temes d'art:                                                               [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribueix la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors extrangers. A Licinio Murciano se li atribueix la inspiració a tots els artistes que provenien de la costa d’Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per altra banda, Plini menciona a homes analistes, historiadors i escriptors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en compte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>