Diferència entre les revisions de "Tàcit" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

| ocupació = Historiador, senador, cònsul i governador

}}

'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] romà, fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].

'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].

Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una ~~acorada~~ educació a [[Roma]], i ~~potser fon~~ discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel que se supon que pertanyia a una família rica.

Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.

Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.

Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. Al [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.

Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.

No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.

El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i ~~així~~ ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, ~~tot i~~ que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>

El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>

== Obres ==

Llínea 27:

* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola

* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)

* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és ~~considerat~~ una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]

* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]

* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la [[oratòria]]

* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]

* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 | ocupació     =  Historiador, senador, cònsul i governador
 }}
-'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] romà, fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].
+'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].
-Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una acorada educació a [[Roma]], i potser fon discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel que se supon que pertanyia a una família rica.
+Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.
 Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
-Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. Al [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.
+Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.
 No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.
-El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, tot i que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>
+El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>
 == Obres ==
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 * ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
 * ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
-* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerat una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
+* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
-* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la [[oratòria]]
+* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]
 * ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.