Diferència entre les revisions de "Ciència migeval"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]]
 
[[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]]
La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la [[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]]. En l'inici del [[renaiximent del segle XII]], es va revivar l'interés per la investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a la investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[mètodo científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].
+
La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la [[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]]. En l'inici del [[renaiximent del segle XII]], es va revivar l'interés per la investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a la investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]].
  
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història de la ciència]]
 
[[Categoria:Història de la ciència]]
 
[[Categoria:Edat Mija]]
 
[[Categoria:Edat Mija]]

Revisió de 17:43 12 set 2014

Deu creant l'univers a través de principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215

La ciència migeval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que varen ocórrer en el periodo de l'Edat Mija-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa. Europa Occidental va entrar en l'Edat Mija havent perdut l'accés als tractats científics de l'antiguetat clàssica (en grec), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llatí. En l'inici del renaiximent del segle XII, es va revivar l'interés per la investigació de la naturalea i la ciència que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia escolàstica donava émfasis a la llògica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la raó. En esta visió els sabis medievals es varen llançar a la investigació d'explicacions per als fenomens de l'univers i varen conseguir importants avanços en àrees com la metodologia científica i la física, que varen ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.