Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"

El primer us industrial de l'energia hidràulica per la generació d'electricitat alimentava per mig d'una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any a [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat a tenir un suministrament elèctric fon [[Godalming]], a [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, a corrent altern en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>  

Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), a Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continu. El [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent altern al [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison cap al corrent altern es mantingué fins al 1892 i fins a finals del segle XIX s'utilisava principalment corrent continu per la il·luminació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'aument de la demanda d'electricitat del segle XX, de manera que des del 1920 el percentage de la hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ya molt significatiu. Des de llavors la tecnologia de les principals instalacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilisa per la generació d'energia elèctrica per mig de l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, on per mig de enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produïx la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.  

# La [[Potència física|potència]], que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig de les aigües a sota de la central, i del cabal màxim turbinable, a més de les característiques de la turbina i del generador.

Esta forma d'obtindre energia elèctrica no està lliure de problemes ambientals en necessitar la construcció de grans [[embassament]]s en els quals acumular l'aigua, modificant el [[Paisage (geografia)|paisage]] i els anteriors usos, tant naturals com humans, de l'aigua i l'entorn afectat. Proyectes jagantescs ([[presa d'Assuan]] a Egipte, de [[Represa d'Itaipú|Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, o de les [[Tres Gorges]] en China) tenen repercussions de tota mena, i fins i tot la seua viabilitat a llarc termine és qüestionada. Les ''minicentrals'' hidràuliques solen ser millor considerades des d'este punt de vista, tot i que la seua capacitat de generació és molt més llimitada.

Actualment es troba en desenroll l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onage del mar, en les nomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Estes utilisen el flux i refluïx de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costeres on l'amplitut de la marea siga àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permeten la construcció d'una presa que talle l'entrada i sortida de la mar en una [[baïa]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidat de la baïa.

Atres energies renovables, com l'[[energia solar]];<ref>[http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/Trabajos/esolar/historiafv.htm ''Història de la tecnologia fotovoltaica] ceit.es [05-06-2008]</ref> tenen una història molt anterior a la seua utilisació com generadors d'electricitat, i fins i tot en este camp sorgiren tecnologies ya al segle XIX: solar en [[Edmund Becquerel]] el [[1839]] i [[Augustin Mouchet]] el [[1861]]; eòlica des del 1881, tot i que el desenroll de rotors verticals eficaços arribà en Klemin, Savoius i Darrieus, dissenyats el [[1925]], [[1929]] i [[1931]]).

L'impuls actual de les energies renovables prové de les necessitats energètiques de la [[crisis del petròleu del 1973]] i, més recentment, del fet que no emeten gasos causants d'[[efecte hivernàcul]], al contrari que els [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petròleu]] o [[gas natural]]). La producció d'electricitat solar i, sobretot, eòlica està en fort creiximent tot i que encara no ha desenrollat tot el seu potencial.

La [[pila de combustible]]<ref>[http://www.fecyt.es/especiales/hidrogeno/descripcion.htm Piles de combustible d'hidrogen] Artícul tècnic fecyt.es [30-05-2008]</ref> lligada a les [[tecnologies de l'hidrogen]] és un dels últims dissenys proposts per la substitució de les energies tradicionals.