Diferència entre les revisions de "Konrad Lorenz" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta materia en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.

Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] o [[Medicina]] en [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat ~~despuix~~ del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.

Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] o [[Medicina]] en [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat després del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.

{{Successió

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta materia en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.
-Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] o [[Medicina]] en [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.
+Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] o [[Medicina]] en [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat després del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.
 {{Successió