Diferència entre les revisions de "Història d'Andorra" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 144:

[[File:Flag of Occitania.svg|thumb|Bandera occitana i símbol càtar.|left]]

[[Fitxer:Corona Aragó Espanya.svg|thumb|Aquesta és la cara que presentava la corona catalana després de les successives conquestes.]]

Però la cosa no es queda aquí, l’[[Església ~~catòlica~~]] promogué una [[croada]] contra els [[catarisme|càtars]] a Occitània (la [[Croada Albigesa]]) en la qual va animar el rei de França i la ~~noblesa~~ francesa a prendre-hi part. ~~Aquestes~~ croades ~~van tenir~~ repercussions a Andorra, abans però és necessari fer un repàs pel conflicte.

Però la cosa no es queda aquí, l’[[Església Catòlica]] promogué una [[croada]] contra els [[catarisme|càtars]] en Occitània (la [[Croada Albigesa]]) en la qual va animar al rei de [[França]] i la noblea francesa a prendre-hi part. Estes croades varen tindre repercussions en Andorra, abans però és necessari fer un repàs pel conflicte.

El rei francès ya té la intenció d'annexionar-se el [[Llenguadoc]], per tant, la croada albigesa li venia com l’anell al dit. Al capdavant de l’exèrcit catòlic hi trobarem Simó de Montfort que el 1209, i ~~amb~~ gran brutalitat, va conquerir [[Besiers]] i [[Carcassona]] (~~tots~~ dos territoris del Llenguadoc). ~~L’any~~ 1213 [[Pere el Catòlic]] d’Aragó patí una gran desfeta contra els catòlics. Pere és catòlic, però intervé per protegir la Catalunya del ~~Nord~~ perquè a la llarga vol annexionar-la (un pla que va en contra del rei francès). [[Ramon de Tolosa]] és un rei tolerant, encara que ell hagi ~~estat~~ l'iniciador d'~~aquestes~~ croades. Va enviar una carta al ~~papa~~ [[Innocenci III]] fent-li part de la preocupació que tenia sobre l'avançament de la religió càtar a Tolosa. ~~Tanmateix~~, no farà ~~gaire cosa perquè caiguin~~ els càtars. ~~Així~~, tant ell com Roger Bernat de Foix varen acudir a ajudar el rei d’Aragó. Però, ~~malgrat aquests~~ reforços, el catarisme va anar apagant-se, ya que entre els segles XIII i XIV la Inquisició va sumar-se al cavall de batalla. El Papa va decidir ficar-la en marxa per ~~eradicar~~ les [[~~heretgies~~]], i el catarisme n'era una. Molts occitans càtars varen fugir cap a zona catalana per protegir-se ~~d’aquesta~~ massacre. Castellbò fou un lloc d’acolliment.

El rei francès ya té la intenció d'annexionar-se el [[Llenguadoc]], per tant, la croada albigesa li venia com l’anell al dit. Al capdavant de l’exèrcit catòlic hi trobarem Simó de Montfort que en l'any [[1209]], i en gran brutalitat, va conquerir [[Besiers]] i [[Carcassona]] (els dos territoris del Llenguadoc). En l'any [[1213]] [[Pere el Catòlic]] d’Aragó patí una gran desfeta contra els catòlics. Pere és catòlic, però intervé per a protegir la Catalunya del Nort perquè a la llarga vol annexionar-la (un pla que va en contra del rei francès). [[Ramon de Tolosa]] és un rei tolerant, encara que ell hagi segut l'iniciador d'estes croades. Va enviar una carta al [[Papa]] [[Innocenci III]] fent-li part de la preocupació que tenia sobre l'avançament de la religió càtar en Tolosa. Al mateix temps, no farà res per a que caiguen els càtars. Aixina, tant ell com Roger Bernat de Foix varen acudir a ajudar el rei d’Aragó. Però, a pesar d'estos reforços, el catarisme va anar apagant-se, ya que entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]] l'[[Inquisició]] va sumar-se al cavall de batalla. El Papa va decidir ficar-la en marxa per a erradicar les [[heregies]], i el catarisme n'era una. Molts occitans càtars varen fugir cap a zona catalana per protegir-se d’esta massacre. Castellbò fou un lloc d’acolliment.

''Per entendre l’aparició de Pere d’Aragó cal traslladar-se a la història de [[Catalunya]]. L’any 1065 el comte d’Urgell jura fidelitat al comte de Barcelona. Aquest jurament és cabdal, ya que aconsegueix que la resta de nobles catalans reconeguin el comte de Barcelona com a monarca, el que vol dir que esdevé rei de Catalunya. Amb el temps Catalunya es confedera amb Aragó creant la [[Corona d'Aragó|Corona catalanoaragonesa]], o dit altrament, la Corona d’Aragó que vindria a ser el Regne Català. Cap al segle XIII aquesta corona porta a terme una expansió militar contra els musulmans. Aquest episodi és dels més recordats, ya que en sortirà [[Jaume I el Conqueridor]] que annexionà Mallorca i València, i així fins a Pere el Gran i Jaume II. El resultat final és un reialme que ocupa els territoris que avui rebem com a nom [[Països Catalans]]. Andorra, com a integrant de la Catalunya Vella, també hi feia part. En aquest territori la llengua catalana gaudirà d’una promoció excepcional, serà de fet l’edat d’or del català.''

==== Els Comtes de Foix ====

@@ Llínea 144: / Llínea 144: @@
 [[File:Flag of Occitania.svg|thumb|Bandera occitana i símbol càtar.|left]]
 [[Fitxer:Corona Aragó Espanya.svg|thumb|Aquesta és la cara que presentava la corona catalana després de les successives conquestes.]]
-Però la cosa no es queda aquí, l’[[Església catòlica]] promogué una [[croada]] contra els [[catarisme|càtars]] a Occitània (la [[Croada Albigesa]]) en la qual va animar el rei de França i la noblesa francesa a prendre-hi part. Aquestes croades van tenir repercussions a Andorra, abans però és necessari fer un repàs pel conflicte.
+Però la cosa no es queda aquí, l’[[Església Catòlica]] promogué una [[croada]] contra els [[catarisme|càtars]] en Occitània (la [[Croada Albigesa]]) en la qual va animar al rei de [[França]] i la noblea francesa a prendre-hi part. Estes croades varen tindre repercussions en Andorra, abans però és necessari fer un repàs pel conflicte.
-El rei francès ya té la intenció d'annexionar-se el [[Llenguadoc]], per tant, la croada albigesa li venia com l’anell al dit. Al capdavant de l’exèrcit catòlic hi trobarem Simó de Montfort que el 1209, i amb gran brutalitat, va conquerir [[Besiers]] i [[Carcassona]] (tots dos territoris del Llenguadoc). L’any 1213 [[Pere el Catòlic]] d’Aragó patí una gran desfeta contra els catòlics. Pere és catòlic, però intervé per protegir la Catalunya del Nord perquè a la llarga vol annexionar-la (un pla que va en contra del rei francès). [[Ramon de Tolosa]] és un rei tolerant, encara que ell hagi estat l'iniciador d'aquestes croades. Va enviar una carta al papa [[Innocenci III]] fent-li part de la preocupació que tenia sobre l'avançament de la religió càtar a Tolosa. Tanmateix, no farà gaire cosa perquè caiguin els càtars. Així, tant ell com Roger Bernat de Foix varen acudir a ajudar el rei d’Aragó. Però, malgrat aquests reforços, el catarisme va anar apagant-se, ya que entre els segles XIII i XIV la Inquisició va sumar-se al cavall de batalla. El Papa va decidir ficar-la en marxa per eradicar les [[heretgies]], i el catarisme n'era una. Molts occitans càtars varen fugir cap a zona catalana per protegir-se d’aquesta massacre. Castellbò fou un lloc d’acolliment.
+El rei francès ya té la intenció d'annexionar-se el [[Llenguadoc]], per tant, la croada albigesa li venia com l’anell al dit. Al capdavant de l’exèrcit catòlic hi trobarem Simó de Montfort que en l'any [[1209]], i en gran brutalitat, va conquerir [[Besiers]] i [[Carcassona]] (els dos territoris del Llenguadoc). En l'any [[1213]] [[Pere el Catòlic]] d’Aragó patí una gran desfeta contra els catòlics. Pere és catòlic, però intervé per a protegir la Catalunya del Nort perquè a la llarga vol annexionar-la (un pla que va en contra del rei francès). [[Ramon de Tolosa]] és un rei tolerant, encara que ell hagi segut l'iniciador d'estes croades. Va enviar una carta al [[Papa]] [[Innocenci III]] fent-li part de la preocupació que tenia sobre l'avançament de la religió càtar en Tolosa. Al mateix temps, no farà res per a que caiguen els càtars. Aixina, tant ell com Roger Bernat de Foix varen acudir a ajudar el rei d’Aragó. Però, a pesar d'estos reforços, el catarisme va anar apagant-se, ya que entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]] l'[[Inquisició]] va sumar-se al cavall de batalla. El Papa va decidir ficar-la en marxa per a erradicar les [[heregies]], i el catarisme n'era una. Molts occitans càtars varen fugir cap a zona catalana per protegir-se d’esta massacre. Castellbò fou un lloc d’acolliment.
-''Per entendre l’aparició de Pere d’Aragó cal traslladar-se a la història de [[Catalunya]]. L’any 1065 el comte d’Urgell jura fidelitat al comte de Barcelona. Aquest jurament és cabdal, ya que aconsegueix que la resta de nobles catalans reconeguin el comte de Barcelona com a monarca, el que vol dir que esdevé rei de Catalunya. Amb el temps Catalunya es confedera amb Aragó creant la [[Corona d'Aragó|Corona catalanoaragonesa]], o dit altrament, la Corona d’Aragó que vindria a ser el Regne Català. Cap al segle XIII aquesta corona porta a terme una expansió militar contra els musulmans. Aquest episodi és dels més recordats, ya que en sortirà [[Jaume I el Conqueridor]] que annexionà Mallorca i València, i així fins a Pere el Gran i Jaume II. El resultat final és un reialme que ocupa els territoris que avui rebem com a nom [[Països Catalans]]. Andorra, com a integrant de la Catalunya Vella, també hi feia part. En aquest territori la llengua catalana gaudirà d’una promoció excepcional, serà de fet l’edat d’or del català.''
 ==== Els Comtes de Foix ====