Diferència entre les revisions de "Lleó I el Magne" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]]

'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ( [[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[~~papa~~]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de [[440]] fins [[461]].

'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ( [[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de [[440]] fins [[461]].

Primer dels tres [[~~papa~~|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el ~~papa~~ [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.

Primer dels tres [[Papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.

[[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de 1514]]

En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir el ~~papa~~ Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].

En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].

Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]].

Llínea 11:

L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma.

Com ~~papa~~, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de el [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref>

Com a Papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de l'any [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref>

Fon canonisat en [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en [[461]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]]
-'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ( [[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de [[440]] fins [[461]].
+'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ( [[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de [[440]] fins [[461]].
-Primer dels tres [[papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre  Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.
+Primer dels tres [[Papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.
 [[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de 1514]]
-En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir  el papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].
+En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir  el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].
 Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]].
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma.
-Com papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de el [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref>
+Com a Papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de l'any [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref>
 Fon canonisat en [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en [[461]].