Diferència entre les revisions de "Lleó I el Magne"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]] | [[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]] | ||
'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ( [[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[ | '''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ( [[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de [[440]] fins [[461]]. | ||
Primer dels tres [[ | Primer dels tres [[Papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí. | ||
[[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de 1514]] | [[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de 1514]] | ||
En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir el | En esta missió se trobava Lleó quan després de fallir el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]]. | ||
Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]]. | Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]]. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma. | L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma. | ||
Com | Com a Papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de l'any [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref> | ||
Fon canonisat en [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en [[461]]. | Fon canonisat en [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en [[461]]. | ||