Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"

Revisió de 23:48 11 gin 2015 editar Chabi (Discussió \| contribucions) Administradors 6408 edicions Pàgina nova, en el contingut: « Se dice verbos incoativos, en morfolochía lingüistica, a los verbos que en latercera conchugación y en la segunda conchugación presentan morfemas verbals ...».		Revisió de 23:48 11 gin 2015 editar desfer Chabi (Discussió \| contribucions) Administradors 6408 edicions Sense resum d'edició Edició següent →
Llínea 1:		Llínea 1:

	Se dice verbos incoativos, en morfolochía lingüistica, a los verbos que en latercera conchugación y en la segunda conchugación presentan morfemas verbals irregulars con una -ix- (se pronuncia -ix- en aragonés oriental y -x- en aragonés occidental). Estos verbos etimolochicament marcaban lo principio d'una acción u comportamiento, encara que en a luenga actual muitos d'ellos perdioron este significato
	Els '''verps incoatius''' son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.		Els '''verps incoatius''' son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.