Diferència entre les revisions de "Compromís de Casp" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona ~~d’Arago~~]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[~~Mediterraneu~~]] occidental.

En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.

Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstancia de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Marti l’Humà i només deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.

Llínea 54:

==La votació==

[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|200px]]

Els compromisaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltràn, digué no haver tingut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a ultim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferràn). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Arago.

Llínea 67:

Llínea 68:

== Enllaços externs ==

*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Articul en Cardona i Vives]

[[Categoria:Corona d'Aragó]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
-En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Arago]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].
+En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].
-En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterraneu]] occidental.
+En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.
 Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstancia de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Marti l’Humà i només deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.
@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 ==La votació==
+[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|200px]]
 Els compromisaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltràn, digué no haver tingut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a ultim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferràn). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Arago.
@@ Llínea 67: / Llínea 68: @@
 == Enllaços externs ==
 *[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Articul en Cardona i Vives]
+{{Commonscat|Compromís de Casp}}
 [[Categoria:Corona d'Aragó]]