Diferència entre les revisions de "Maulets" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Els '''Maulets''' foren un grup [[partisà]] del [[Regne de Valéncia]] format per valencians que recolzaven a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], i enemics dels [[botifler]]s, partidaris de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de Borbó. Varen prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrap coloquial.

Per a les batalles, ampraven com a distintiu el so del ''corn rugós'' (''[[Charonia nodifera]]''), el caragol marí més gran del Mediterràneu. Anys ~~després~~, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera u era sospitós d'haver segut maulet i, per tant, eixecutat.

Per a les batalles, ampraven com a distintiu el so del ''corn rugós'' (''[[Charonia nodifera]]''), el caragol marí més gran del Mediterràneu. Anys despuix, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera u era sospitós d'haver segut maulet i, per tant, eixecutat.

== Orígens ==

Llínea 11:

===La segona germania===

Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquesta del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent somesos pels nobles ~~després~~ de l'[[expulsió dels moriscs]].

Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquesta del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].

Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, però esperaren una propera oportunitat, la qual apareixeria en 1700, quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Els '''Maulets''' foren un grup [[partisà]] del [[Regne de Valéncia]] format per valencians que recolzaven a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], i enemics dels [[botifler]]s, partidaris de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de Borbó. Varen prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrap coloquial.
-Per a les batalles, ampraven com a distintiu el so del ''corn rugós'' (''[[Charonia nodifera]]''), el caragol marí més gran del Mediterràneu. Anys després, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera u era sospitós d'haver segut maulet i, per tant, eixecutat.
+Per a les batalles, ampraven com a distintiu el so del ''corn rugós'' (''[[Charonia nodifera]]''), el caragol marí més gran del Mediterràneu. Anys despuix, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera u era sospitós d'haver segut maulet i, per tant, eixecutat.
 == Orígens ==
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 ===La segona germania===
-Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquesta del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent somesos pels nobles després de l'[[expulsió dels moriscs]].
+Els llauradors d'esta ''Segona Germania'' rebujaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscs expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conquistador]] durant la conquesta del [[Regne de Valéncia]] per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent somesos pels nobles despuix de l'[[expulsió dels moriscs]].
 Després de la desfeta militar que patiren, els llauradors continuaren sense acceptar la situació, però esperaren una propera oportunitat, la qual apareixeria en 1700, quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.