Diferència entre les revisions de "Barri del Mercat (Valéncia)"
m Text reemplaça - 'qualitat' a 'calitat' |
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. El [[1981]] en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des de [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri. | El [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. El [[1981]] en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des de [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri. | ||
La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei [[Jaume I]] va concedir llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament el [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella ( | La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei [[Jaume I]] va concedir llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament el [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat. | ||
[[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del segle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[segle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]]. | [[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del segle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[segle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]]. | ||