Canvis

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]  

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]  

La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent [[dijous]] al octau [[dumenge]] després del Dumenge de [[Pasqua]], 60 dies després del Dumenge de Pasqua.

La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent [[dijous]] al octau [[dumenge]] despuix del Dumenge de [[Pasqua]], 60 dies despuix del Dumenge de Pasqua.

== Orige ==

== Orige ==

Segons l'historia va ser en l'any [[1263]] quan el [[Papa]] [[Urbà IV]] va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous després de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de [[maig]] i el 24 de [[juny]] (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.  

Segons l'historia va ser en l'any [[1263]] quan el [[Papa]] [[Urbà IV]] va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous despuix de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de [[maig]] i el 24 de [[juny]] (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.  

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa [[Clemente V]] en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa [[Joan XXII]] en [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa [[Clemente V]] en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa [[Joan XXII]] en [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en [[Saragossa]], en [[1415]] és el [[Papa Luna]] qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en [[1827]], la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en [[1888]] la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en [[Saragossa]], en [[1415]] és el [[Papa Luna]] qui assistix a esta, en [[1427]] despuix és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en [[1827]], la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en [[1888]] la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.  

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.  

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any [[1835]]. D'atra banda, després de la desamortisació de Mendizábal en [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.  

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any [[1835]]. D'atra banda, despuix de la desamortisació de Mendizábal en [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.  

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de [[1931]] fins a [[1935]].  

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de [[1931]] fins a [[1935]].  

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís a lo que significava la tradició valenciana, la varen centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Cabets, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com a alguns personages més.

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís a lo que significava la tradició valenciana, la varen centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Cabets, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com a alguns personages més.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década després de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década despuix de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

=== Ontinyent ===

=== Ontinyent ===