Diferència entre les revisions de "Teatre romà de Sagunt"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
|||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Anton Van den Wyngaerde, complint l'encàrrec de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] de dibuixar les principals ciutats espanyoles, realisà en [[1563]] el seu treball en Morvedre; concretament una vista general i alguns detalls de les seues antiguetats, entre les que destaquen dos representacions del seu teatre, ya clarament deteriorat i sense escena, i al que també nomenava amfiteatre. | Anton Van den Wyngaerde, complint l'encàrrec de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] de dibuixar les principals ciutats espanyoles, realisà en [[1563]] el seu treball en Morvedre; concretament una vista general i alguns detalls de les seues antiguetats, entre les que destaquen dos representacions del seu teatre, ya clarament deteriorat i sense escena, i al que també nomenava amfiteatre. | ||
Pocs anys | Pocs anys despuix, Enrique Cock, arquer del rei Felip II, entrà en la ciutat en el “desig de vore les antiguetats d'eixa nobilíssima colònia de romans.” | ||
Richard Twiss, en [[1772]], mostrava el seu esglai per les ruïnes romanes. | Richard Twiss, en [[1772]], mostrava el seu esglai per les ruïnes romanes. | ||
Per les mateixes dates Charles Davillier deya: “el teatre està encara bastant be conservat”, i estimava el seu aforament en 9.000 persones. | Per les mateixes dates Charles Davillier deya: “el teatre està encara bastant be conservat”, i estimava el seu aforament en 9.000 persones. | ||
Antonio Ponz es maravellà en la “celebrada Sagunt(...)”, i especialment en el seu teatre, “una de les antigalles de més reputació en Espanya.” | Antonio Ponz es maravellà en la “celebrada Sagunt(...)”, i especialment en el seu teatre, “una de les antigalles de més reputació en Espanya.” | ||
A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren | A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de [[1811]], quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el [[Palau Real de Valéncia]], sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés. | ||
== Conservació, Restauració i Intervenció == | == Conservació, Restauració i Intervenció == | ||