Diferència entre les revisions de "Erwin Schrödinger" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Schrodinger.jpg|right]]

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. ~~Despres~~ de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.

== Biografia ==

Llínea 13:

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].

* [[1938]] ~~Despres~~ de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent. En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica. Mes de 50 publicacions en varies arees. Intents cap a una teoria de camp unificat.

* [[1938]] Despuix de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent. En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica. Mes de 50 publicacions en varies arees. Intents cap a una teoria de camp unificat.

* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, [[neguentropía]]).

* En Dublin fins la seua jubilacio.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Schrodinger.jpg|right]]
-'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despres de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.
+'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.
 == Biografia ==
@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 * [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].
 * [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].
-* [[1938]] Despres de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica.  Mes de 50 publicacions en varies arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.
+* [[1938]] Despuix de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica.  Mes de 50 publicacions en varies arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.
 * [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, [[neguentropía]]).
 * En Dublin fins la seua jubilacio.