Diferència entre les revisions de "Escultura del Renaiximent"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|400px|[[Pietat (Miquel Àngel)|Pietat del Vaticà, obra del Renaiximent de Miquel Àngel Buonarroti. ]...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Michelangelo Petersdom Pieta.JPG|thumb|400px|[[Pietat (Miquel Àngel)|Pietat del Vaticà]], obra del [[Renaiximent]] de [[Miquel Àngel Buonarroti]]. ]] | [[Archiu:Michelangelo Petersdom Pieta.JPG|thumb|400px|[[Pietat (Miquel Àngel)|Pietat del Vaticà]], obra del [[Renaiximent]] de [[Miquel Àngel Buonarroti]]. ]] | ||
| − | L''''escultura del Renaiximent''' s'entén com un procés de recuperació de l'[[escultura]] de l'[[Antiguetat clàssica]]. Els escultors consideraren les restes artístiques i els descobriments de jaciments d'esta época passada la inspiració perfecta per a les seues obres. També es | + | L''''escultura del Renaiximent''' s'entén com un procés de recuperació de l'[[escultura]] de l'[[Antiguetat clàssica]]. Els escultors consideraren les restes artístiques i els descobriments de jaciments d'esta época passada la inspiració perfecta per a les seues obres. També es varen inspirar en la [[Naturalea]]. En este context, cal tindre en conte l'excepció dels artistes [[Països Baixos|flamencs]] en el nort d'Europa, els quals ademés de superar l'estil figuratiu del [[art gòtic|gòtic]] varen promoure un [[renaiximent]] alié a l'[[Itàlia|italià]], sobretot en l'apartat de la [[pintura]].<ref>Castelfranchi Vegas, Liana (1996) pàg. 43</ref> |
| − | Renàixer l'antiguetat en l'abandonament | + | Renàixer l'antiguetat en l'abandonament de lo medieval, que per a [[Giorgio Vasari]] «havia estat un món propi de [[poble got|gots]]»,<ref>Sureda, Joan, (1988) pàg. 10</ref> i el reconeiximent dels clàssics en totes les seues variants i matisos fon un fenomen casi exclusivament desenrollat en [[Itàlia]]. L'[[renaiximent|art del Renaiximent]] conseguí interpretar la Naturalea i traduir-la en llibertat i en coneiximent a gran multitut d'obres mestres.<ref>Sureda, Joan, (1988) pàg. 13.</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 16:16 13 maig 2015
L'escultura del Renaiximent s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'Antiguetat clàssica. Els escultors consideraren les restes artístiques i els descobriments de jaciments d'esta época passada la inspiració perfecta per a les seues obres. També es varen inspirar en la Naturalea. En este context, cal tindre en conte l'excepció dels artistes flamencs en el nort d'Europa, els quals ademés de superar l'estil figuratiu del gòtic varen promoure un renaiximent alié a l'italià, sobretot en l'apartat de la pintura.[1]
Renàixer l'antiguetat en l'abandonament de lo medieval, que per a Giorgio Vasari «havia estat un món propi de gots»,[2] i el reconeiximent dels clàssics en totes les seues variants i matisos fon un fenomen casi exclusivament desenrollat en Itàlia. L'art del Renaiximent conseguí interpretar la Naturalea i traduir-la en llibertat i en coneiximent a gran multitut d'obres mestres.[3]