Diferència entre les revisions de "Palau del Rei Llop" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rei Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i despuix derruït en diverses ocasions.

L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...)

L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques ([[gesmil|gesmilers]], [[mare-selva|mare-selves]], ...)

En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]].

Llínea 7:

En ocasió de la reconciliació del rei [[Rei Llop|Sad Mardanis]] en la seua esposa [[Zobeida]], la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca.

Se ~~van~~ preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit, el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn, música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius.

Se varen preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit, el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn, música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius.

Els troters (ordinaris), montats sobre els seus corsers formaven guàrdia d'honor. Tots els habitants dels arahales, alfondechs, almunias, alqueries i barraques, omplien tan espayós lloc fins a arribar a la mateixa vora del navegable [[Riu Túria|riu Guadalaviar]], a on l'animat i multitudinari públic quedava embolicat en tan embriagadores i delicades notes musicals, des de la vora es podien contemplar les regates que es van organisar.

Els troters (ordinaris), montats sobre els seus corsers formaven guàrdia d'honor. Tots els habitants dels arahales, alfondechs, almunias, [[alqueria|alqueries]] i [[barraca|barraques]], omplien tan espayós lloc fins a arribar a la mateixa vora del navegable [[Riu Túria|riu Guadalaviar]], a on l'animat i multitudinari públic quedava embolicat en tan embriagadores i delicades notes musicals, des de la vora es podien contemplar les regates que es van organisar.

La celebració va resultar tan espectacular que el rei va decidir canviar el nom del seu palau i cridar-lo Saïdia.

Llínea 16:

La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del [[Marroc]], si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada.

Després de l'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]], el palau i les alqueries de l'entorn ~~van~~ ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la Saïdia|monasteri de la Saïdia]], de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se ~~eva~~ recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en [[1285]], posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.

Després de l'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]], el palau i les alqueries de l'entorn varen ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la Saïdia|monasteri de la Saïdia]], de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se va recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en [[1285]], posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 Fon un palau àrap construït en la vora esquerra del [[Riu Túria|Túria]], front l'actual [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] (antigament de la Marchalena), era conegut en el nom de palau del [[Rei Llop]] o '''palau de Mardanis'''. Actualment no tenim senyes arquitectòniques de l'estructura del mateix, puix fon adaptat a la vida monacal i despuix derruït en diverses ocasions.
-L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques (gesmilers, mare-selves, ...)
+L'entorn del mateix, a la vora del riu, era paradisíac, en les hortes de Valéncia regades per tot el sistema de séquies, els jardins del palau dispersos per l'entorn, decorats en arbores i plantes ornamentals i aromàtiques ([[gesmil|gesmilers]], [[mare-selva|mare-selves]], ...)
 En la zona se trobaven "arahales, almunies", alqueries, barraques, i una abundant arboreda cridà de la Rambla, que s'estenia des del palau del rei Llop fins al del [[Palau del Real|Real]].
@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 En ocasió de la reconciliació del rei [[Rei Llop|Sad Mardanis]] en la seua esposa [[Zobeida]], la filla d'abdós, la princesa Saïdia, va organisar una fastuosa festa aconsellada per cortesans de confiança del monarca.
-Se van preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit,  el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn,  música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius.
+Se varen preparar numeroses i coloristes lluminàries situades a lo llarc i ample de tot el llit del riu allumenant la nit,  el perfum embruixador que abocaven les aromàtiques plantes cultivades omplia l'entorn,  música andalusí-valenciana no deixava de sonar interpretada per músics natius.
-Els troters (ordinaris), montats sobre els seus corsers formaven guàrdia d'honor. Tots els habitants dels arahales, alfondechs, almunias, alqueries i barraques, omplien tan espayós lloc fins a arribar a la mateixa vora del navegable [[Riu Túria|riu Guadalaviar]], a on l'animat i multitudinari públic quedava embolicat en tan embriagadores i delicades notes musicals, des de la vora es podien contemplar les regates que es van organisar.
+Els troters (ordinaris), montats sobre els seus corsers formaven guàrdia d'honor. Tots els habitants dels arahales, alfondechs, almunias, [[alqueria|alqueries]] i [[barraca|barraques]], omplien tan espayós lloc fins a arribar a la mateixa vora del navegable [[Riu Túria|riu Guadalaviar]], a on l'animat i multitudinari públic quedava embolicat en tan embriagadores i delicades notes musicals, des de la vora es podien contemplar les regates que es van organisar.
 La celebració va resultar tan espectacular que el rei va decidir canviar el nom del seu palau i cridar-lo Saïdia.
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 La princesa Saïdia se casà en el caudill almohade Yusuf que la va portar a residir a la cort del [[Marroc]], si be ya al final dels seus dies va tornar a la Saïdia a on seria soterrada.
-Després de l'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]], el palau i les alqueries de l'entorn van ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la  Saïdia|monasteri de la  Saïdia]],  de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se eva recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en [[1285]], posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.
+Després de l'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]], el palau i les alqueries de l'entorn varen ser entregats a l'arquebisbe de Narbona i, posteriorment a la tercera esposa del Conquistador, senyora [[Teresa Gil de Vidaure]] . Senyora Teresa va fundar en el palau del rei Llop el [[Monasteri de la  Saïdia|monasteri de la  Saïdia]],  de l'orde cistercenca, i finalment ella mateixa se va recloure en el mateix quan Jaume I l'abandonà. Moriria i seria soterrada allí mateix en [[1285]], posteriorment un dels seus fills i la seua esposa.
 == Referències ==