Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que ~~tingue~~ lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Llínea 6:

Els bandos en lluita es denominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.

En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]- en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, la iglesia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]- en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, l'iglesia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (l'[[Alemanya]] de [[Hitler]] i l'[[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{ortografia}}
-Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingue lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].
+Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].
 Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Els bandos en lluita es denominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.
-En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, la iglesia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.
+En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, l'iglesia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.
 El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (l'[[Alemanya]] de [[Hitler]] i l'[[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).