Diferència entre les revisions de "Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{en desenroll}} | {{en desenroll}} | ||
L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicia el sigle XIX en la Guerra de l' | L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicia el sigle XIX en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814). | ||
=== | === Segle XIX === | ||
La [[Guerra | La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) va ser nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en altres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descomptant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], va ser un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]]. | ||
En [[1833]], | En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana va ser dividida administrativament a les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de València|València]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[Requena-Utiel]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametller. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, va ser incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de [[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX. | ||
=== | === Segle XX === | ||
{{VT|Segunda República Española|Guerra civil española|Franquismo}} | {{VT|Segunda República Española|Guerra civil española|Franquismo}} | ||
A | A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] va ser menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la [[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequeres de 1830-1840. | ||
Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap va arribar a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es va constituir, en el context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] va decretar la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 col·lectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenvolupaments serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). Malgrat els seus orígens independents, el 2 de novembre va aprovar un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de València es va dissoldre el 8 de gener de [[1937]]. | |||
El [[7 de | El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es transladó a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en què les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939. | ||
Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquismo]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituix a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenvolupava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic va ser parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. | |||
=== | === Transició i democràcia === | ||
{{VT| | {{VT|Transició espanyola|Eleccions a les Corts Valencianes}} | ||
Amb la [[Transició espanyola|Transició]], les províncies de Castelló, València i Alacant es convertirien en graners del vot socialista fins als anys 90. Després de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma|Estat de les Autonomies]], es va aprovar un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació. | |||
[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px| | [[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]] | ||
Encara que la seua [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que ho equiparava competencialment a les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià sofriria dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. | |||
La [[ | La [[Generalitat Valenciana]] va estar ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i després d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] van tornar a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern. | ||
Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger. | |||
=== | === Conflicte llingüístic valencià === | ||
{{AP| | {{AP|Conflicte llingüístic valencià}} | ||
El | El conflicte llingüístic valencià, també nomenat Guerra de la Llengua en els seus períodos més crítics, part de l'ocasionalment aferrissat debat soci-polític sobre la condició última del [[valencià]], ya siga com una [[idioma|llengua]] individual —postura que defenen basant-se en criteris estrictament [[llingüística|llingüístics]] els partits polítics i grups socials afins al [[blaver|blaverisme]] valencià—, o be es tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[idioma català|català]], com afirmen grups polítics pancatalanistes. | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]] | ||