Diferència entre les revisions de "Edat Moderna en la Comunitat Valenciana"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I.
-=== Siglos XVI y XVII ===
+=== Segles XVI i XVII ===
-La llegada al poder de [[Carlos I de España]] en [[1518]] dio lugar a importantes conflictos sociales como las [[Germanías|revueltas de las Germanías]] de los gremios y agricultores valencianos contra diversos virreyes y lugartenientes.
+L'arribada al poder de [[Carlos I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanías|regirades de les Germanías]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreyes i lloctinents.
-[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarque de moriscos en el Grao de Valencia]]Otro problema importante fue la drástica reducción demográfica, hasta un tercio de la población, como consecuencia de las diferentes expulsiones de judíos (en [[1492]]) y [[morisco]]s (en [[1609]]) del Reino, lo cual hizo que su economía entrase en una grave crisis debido, principalmente, a la falta de mano de obra barata que había con la población morisca valenciana (denominados "''tagarins''"), y a la fuga de capitales y activos acumulados por los [[sefardita]]s. Precisamente, el gran número de moriscos que había en el Reino de Valencia (con gran diferencia, era donde más había de toda España, con cerca de 110.000), su nula integración en la sociedad y la ayuda que procuraban a los [[pirata]]s [[berberisco]]s, que estuvieron asolando las costas valencianas hasta bien entrado el [[siglo XVII]], fue una de las causas que originaron el decreto de la [[expulsión de los moriscos]], que se cumplió con gran severidad en toda España. El norte de la provincia de Alicante se quedó, a raíz de esto, prácticamente completamente despoblado.
+[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarqui de moriscs en el Grau de València]]Un atre problema important va ser la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de jueus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrés en una greu crisi hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de València (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nul·la integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisco]]s, que van estar assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[segle XVII]], va ser una de les causes que van originar el decret de la [[expulsió dels moriscs]], que es va complir amb gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es va quedar, arran d'això, pràcticament completament despoblat.
-Los efectos de las Germanías, la reducción demográfica tras las expulsiones de las minorías, los continuos ataques turco-argelinos contra la costa, y, en gran medida, la desviación de la economía mundial hacia el Atlántico en detrimento del comercio mediterráneo (a raíz del descubrimiento de América), fueron desdibujando el peso de la región valenciana en el conjunto de España. Por otro lado, en consononcia con el aumento del autoritarismo del resto de las monarquías europeas, se produjo todo lo largo de los siglos XVI y XVII un progresivo reforzamiento del poder real; así, las aristocráticas Cortes forales valencianas fueron por última vez convocadas en [[1645]].
+Els efectes de les Germanías, la reducció demogràfica després de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (arran del descobriment d'Amèrica), van ser desdibuixant el pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'altra banda, en consononcia amb l'augment de l'autoritarisme de la resta de les monarquies europees, es va produir tot el llarg dels segles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; així, les aristocràtiques Corts forals valencianes van ser per última vegada convocades en [[1645]].
-En el plano cultural, destaca el aumento del prestigio del [[idioma castellano|castellano]], produciéndose desde principios del siglo XVI un abandono casi total del valenciano como lengua de cultura. Así, uno de los escritores valencianos más reconocidos de la Edad Moderna, [[Guillén de Castro]], fue un gran dramaturgo en lengua castellana.
+En el plànol cultural, destaca l'augment del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del segle XVI un abandó gairebé total del valencià com a llengua de cultura. Així, un dels escriptors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturg en llengua castellana.
 === Siglo XVIII ===