Diferència entre les revisions de "Vanguardisme"

m Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'
m Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina'
Llínea 7: Llínea 7:
El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.
El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.


Així es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] en [[Rússia]].
Aixina es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] en [[Rússia]].


Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total:
Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total: