Diferència entre les revisions de "Pintura flamenca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:The Low Countries.png|thumb|250px|Mapa de les [[Dèsset Províncies|dèsset províncies]] dels Països Baixos. Les regions del sur (en [[vert]]) varen continuar baix la corona espanyola durant el final del [[segle XVI]] i la mitat del [[segle XVII|XVII]], fins al final de la [[guerra dels huitanta anys]]. La pintura flamenca va ser única per a tot el territori en el [[art gòtic|gòtic]] i el [[renaiximent]].]]
+
[[Archiu:The Low Countries.png|thumb|250px|Mapa de les [[Dèsset Províncies|dèsset províncies]] dels Països Baixos. Les regions del sur (en [[vert]]) varen continuar baix la corona espanyola durant el final del [[sigle XVI]] i la mitat del [[sigle XVII|XVII]], fins al final de la [[guerra dels huitanta anys]]. La pintura flamenca va ser única per a tot el territori en el [[art gòtic|gòtic]] i el [[renaiximent]].]]
La '''pintura flamenca''' es va desenrollar des de començament del [[segle XV]] fins al [[segle XVII]] en [[Comtat de Flandes|Flandes]] i, per extensió, s'identifica la pintura de tota la regió formada per les [[Dèsset Províncies]] fins el darrer terç del [[segle XVI]] en que la revolta de la [[República de les Set Províncies Unides]] va produir una escissió entre els [[Països Baixos del sur]] que es continuen identificant com "flamencs" i els [[Països Baixos del nort|del nort]] que, baix la denominació de "neerlandesos" o "holandesos" varen iniciar la seua pròpia singladura artística a partir del [[segle XVII]] i coincidint en l'arrancada del [[barroc]].
+
La '''pintura flamenca''' es va desenrollar des de començament del [[sigle XV]] fins al [[sigle XVII]] en [[Comtat de Flandes|Flandes]] i, per extensió, s'identifica la pintura de tota la regió formada per les [[Dèsset Províncies]] fins el darrer terç del [[sigle XVI]] en que la revolta de la [[República de les Set Províncies Unides]] va produir una escissió entre els [[Països Baixos del sur]] que es continuen identificant com "flamencs" i els [[Països Baixos del nort|del nort]] que, baix la denominació de "neerlandesos" o "holandesos" varen iniciar la seua pròpia singladura artística a partir del [[sigle XVII]] i coincidint en l'arrancada del [[barroc]].
  
 
El fort desenroll econòmic de la regió va fer que la pintura flamenca tinguera els principals pintors del nort d'[[Europa]] i atraguera molts pintors joves prometedors des de països veïns. Estos pintors eren convidats a treballar per les diferents corts estrangeres i tenien una influència àmplia d'Europa.
 
El fort desenroll econòmic de la regió va fer que la pintura flamenca tinguera els principals pintors del nort d'[[Europa]] i atraguera molts pintors joves prometedors des de països veïns. Estos pintors eren convidats a treballar per les diferents corts estrangeres i tenien una influència àmplia d'Europa.

Revisió de 09:55 25 ago 2015

Mapa de les dèsset províncies dels Països Baixos. Les regions del sur (en vert) varen continuar baix la corona espanyola durant el final del sigle XVI i la mitat del XVII, fins al final de la guerra dels huitanta anys. La pintura flamenca va ser única per a tot el territori en el gòtic i el renaiximent.

La pintura flamenca es va desenrollar des de començament del sigle XV fins al sigle XVII en Flandes i, per extensió, s'identifica la pintura de tota la regió formada per les Dèsset Províncies fins el darrer terç del sigle XVI en que la revolta de la República de les Set Províncies Unides va produir una escissió entre els Països Baixos del sur que es continuen identificant com "flamencs" i els del nort que, baix la denominació de "neerlandesos" o "holandesos" varen iniciar la seua pròpia singladura artística a partir del sigle XVII i coincidint en l'arrancada del barroc.

El fort desenroll econòmic de la regió va fer que la pintura flamenca tinguera els principals pintors del nort d'Europa i atraguera molts pintors joves prometedors des de països veïns. Estos pintors eren convidats a treballar per les diferents corts estrangeres i tenien una influència àmplia d'Europa.

La denominació "flamencs" va acabar definitivament per nomenar-se "belgues" despuix de 1830 en la constitució del nou estat de Bèlgica.

Vínculs externs