Diferència entre les revisions de "Renaiximent"

[[Archiu:Buchdruck-15-jahrhundert 1.jpg|right|frame|Imprenta del segle XV]]

L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes van preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es van realisar en el camp de la [[geografia]], l'[[anatomia]], la [[navegació marítima|navegació]], la [[imprenta]], la [[rellonge]]ria i els métodos financers. En medicina va destacar [[Andreas Vesal]] que va realisar una detallada descripció del cos humà i per primer cop va unir la teorisació i les ensenyances mèdiques en la pràctica. L'aragonés [[Miquel Servet]] va demostrar cap al [[1553]] l'existència de la circulació pulmonar. El [[1543]] es va publicar ''De Revolutionibus orbium coelestium'', obra de [[Nicolau Copèrnic]], defensa que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu "una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món".

Durant el Renaiximent, les facultats de [[medicina]] italianes van destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, a pesar de no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, van posar les bases de l'[[anatomia]], la [[fisiologia]] i la [[patologia]] modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina.

En general, els humanistes van conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels segles XV i XVI no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del segle XVII.