Diferència entre les revisions de "Renaiximent" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 179:

=== Música ===

En no conèixer la música grega o romana en tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'~~aquesta~~ època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') ~~cercant~~ naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.

Al no conèixer la música grega o romana en tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'esta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') buscant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.

Les característiques principals foren:

Llínea 186:

* Més equilibri entre les [[veu]]s.

* Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].

* ~~Desenvolupament~~ progressiu dels [[Instrument musical|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).

* Desenrrolament progressiu dels [[Instrument musical|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).

* S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, però també salons, corts, etc.

* El músic ~~adquireix~~ una major importància social.

* El músic adquirix una major importància social.

De la [[música vocal]] religiosa en destaca:

De la [[música vocal]] religiosa destaca:

# [[Motet]]: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els ~~serveis~~ religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts ~~d'altres~~.

# [[Motet]]: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres.

# [[Missa (música)|Missa]]: es ~~desenvolupa~~ sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.

# [[Missa (música)|Missa]]: es desenrrolla sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.

=== Teatre ===

@@ Llínea 179: / Llínea 179: @@
 === Música ===
 {{principal|Música del Renaiximent}}
-En no conèixer la música grega o romana en tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.
+Al no conèixer la música grega o romana en tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'esta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') buscant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.
 Les característiques principals foren:
@@ Llínea 186: / Llínea 186: @@
 * Més equilibri entre les [[veu]]s.
 * Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].
-* Desenvolupament progressiu dels [[Instrument musical|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).
+* Desenrrolament progressiu dels [[Instrument musical|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).
 * S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, però també salons, corts, etc.
-* El músic adquireix una major importància social.
+* El músic adquirix una major importància social.
-De la [[música vocal]] religiosa en destaca:
+De la [[música vocal]] religiosa destaca:
-# [[Motet]]: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els serveis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts d'altres.
+# [[Motet]]: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres.
-# [[Missa (música)|Missa]]: es desenvolupa sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.
+# [[Missa (música)|Missa]]: es desenrrolla sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.
 === Teatre ===