Diferència entre les revisions de "Ciència"
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
A pesar de ser relativament recent el [[método científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), l'història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics. | A pesar de ser relativament recent el [[método científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), l'història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics. | ||
La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, | La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, varen ser els grecs els que varen deixar més escrits científics en l'Antiguetat. | ||
Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, | Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, varen ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia. | ||
Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències. | Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències. | ||
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]]. | El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]]. | ||
Entre els moltíssims pensadors més prominents que | Entre els moltíssims pensadors més prominents que varen donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes. | ||
Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància. | Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància. | ||