Diferència entre les revisions de "Ciència" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 83:

A pesar de ser relativament recent el [[método científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), l'història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics.

La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, ~~van~~ ser els grecs els que ~~van~~ deixar més escrits científics en l'Antiguetat.

La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, varen ser els grecs els que varen deixar més escrits científics en l'Antiguetat.

Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, ~~van~~ ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia.

Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, varen ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia.

Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències.

Llínea 92:

El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents. Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]].

Entre els moltíssims pensadors més prominents que ~~van~~ donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

Entre els moltíssims pensadors més prominents que varen donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.

@@ Llínea 83: / Llínea 83: @@
 A pesar de ser relativament recent el [[método científic]] (concebut en la [[revolució científica]]), l'història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la dita ruptura. Al contrari, esta intenta rastrejar els precursors a la ciència moderna fins a temps prehistòrics.
-La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, van ser els grecs els que van deixar més escrits científics en l'Antiguetat.
+La ciència moderna té els seus orígens en civilisacions antigues, com la babilònica, la chinenca i l'egípcia. No obstant, varen ser els grecs els que varen deixar més escrits científics en l'Antiguetat.
-Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, van ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia.
+Tant en les cultures orientals com en les precolombines van evolucionar les idees científiques i, durant sigles, varen ser molt superiors a les occidentals, sobretot en matemàtiques i astronomia.
 Durant molts anys les idees científiques van conviure en mits, llegendes i pseudociències (falses ciències). Aixina, per eixemple, l'astrologia i l'alquímia en la química. L'astrologia sosté que els astres eixercixen influència sobre la nostra personalitat. L'alquimia, per la seua banda, té per objectiu trobar la fòrmula per a convertir qualsevol metal en or i descobrir l'elixir de l'eterna joventut. Cap d'estes dos disciplines aplica el método científic de forma rigorosa i, per tant, no poden cridar-se ciències.
@@ Llínea 92: / Llínea 92: @@
 El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenroll de nous coneiximents.  Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]].
-Entre els moltíssims pensadors més prominents que van donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.
+Entre els moltíssims pensadors més prominents que varen donar forma al método científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el método científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.
 Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijos de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.