Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 30:

En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], ~~mes~~ ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».

En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».

Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]].

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].

En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.

@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
-En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».
+En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».
 Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».
-Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]].
+Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].
 En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.