Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | '''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | ||
La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— | La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme|musulmà]] i en les religions afroamericanes. | ||
== La vida de Jordi de Capadòcia == | == La vida de Jordi de Capadòcia == | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
L'història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una | L'història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una iglésia construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del cult oriental a Jorge. | ||
Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap a l'any [[570]]. | Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap a l'any [[570]]. | ||
L'església fon destruïda en [[1010]] i més tart reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova | L'església fon destruïda en [[1010]] i més tart reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova iglésia fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu. | ||
Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] al restant del [[Imperi Romà d'Orient]]. En el [[sigle V]] la seua popularitat va arribar a la part occidental de l'imperi. | Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] al restant del [[Imperi Romà d'Orient]]. En el [[sigle V]] la seua popularitat va arribar a la part occidental de l'imperi. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel | En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | ||
Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». | Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». | ||
| Llínea 107: | Llínea 107: | ||
===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ||
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat d'[[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca despuix d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. | En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat d'[[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca despuix d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu [[cavall]] a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. | ||
Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. | Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. | ||
| Llínea 123: | Llínea 123: | ||
:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]]. | :Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]]. | ||
:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres | :La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). | ||
:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada | :[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]]. | ||
* [[Catalunya]] | * [[Catalunya]] | ||
| Llínea 133: | Llínea 133: | ||
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamisme|musulmans]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea. | :Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamisme|musulmans]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea. | ||
:En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mijan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[ | :En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mijan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[rosa]] roja. Més tart es va generalisar la costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]]. | ||
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora l'idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se supon que hi ha un gran [[tesor]] que només pot ser trobat eixa nit. | :En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora l'idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, a on se supon que hi ha un gran [[tesor]] que només pot ser trobat eixa nit. | ||
=== [[Anglaterra]] === | === [[Anglaterra]] === | ||
| Llínea 141: | Llínea 141: | ||
El rei [[Eduart III d'Anglaterra]] (rei de [[1327]] a [[1377]]), conegut per promoure el còdic de la cavalleria, va fundar en [[1348]] la [[Orde de la Garrotera]] i va nomenar Jordi com el seu [[patró]]. | El rei [[Eduart III d'Anglaterra]] (rei de [[1327]] a [[1377]]), conegut per promoure el còdic de la cavalleria, va fundar en [[1348]] la [[Orde de la Garrotera]] i va nomenar Jordi com el seu [[patró]]. | ||
Els antics archius de l'orde varen ser destruïts pel foc, pero es crega que en [[1344]] o en [[1348]], Eduart III va proclamar Jordi de Capadòcia com a patró de [[Anglaterra]]. A pesar que el seu cult fon reprimit en l'época de la Reforma per | Els antics archius de l'orde varen ser destruïts pel foc, pero es crega que en [[1344]] o en [[1348]], Eduart III va proclamar Jordi de Capadòcia com a patró de [[Anglaterra]]. A pesar que el seu cult fon reprimit en l'época de la Reforma per l'[[Iglésia d'Anglaterra]], la capella de Sant Jordi en el [[castell de Windsor|Windsor]] (completada entre [[1483]] i [[1528]]) es va mantindre com a seu de l'orde. | ||
En [[1818]], el llavors [[príncip regent]] i més tart rei [[Jordi IV d'Anglaterra]] va crear la Molt Distinguida [[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] per a reconéixer el servicis extraordinaris en el camp [[Diplomàcia|diplomàtic]]. | En [[1818]], el llavors [[príncip regent]] i més tart rei [[Jordi IV d'Anglaterra]] va crear la Molt Distinguida [[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] per a reconéixer el servicis extraordinaris en el camp [[Diplomàcia|diplomàtic]]. | ||
Jordi és un dels personages principals del poema ''Faerie Queen'' ('La Reina de les Fades') de [[Edmund Spenser]], considerat un dels poemes més bells de la llengua anglesa. | Jordi és un dels personages principals del poema ''Faerie Queen'' ('La Reina de les Fades') de [[Edmund Spenser]], considerat un dels poemes més bells de la [[llengua anglesa]]. | ||
Apareix en el llibre I com el ''Redcrosse Knight of Holiness'' ('Caballero Sant de la Creu Roja'), protector de la [[Mare de Deu]]. És d'esta guisa que es pot interpretar a Jordi de Capadòcia, com a part de l'[[Iglésia d'Anglaterra]] mantenint i recolzant a la [[dinastia Tudor]] d'[[Isabel I d'Anglaterra]]. | Apareix en el llibre I com el ''Redcrosse Knight of Holiness'' ('Caballero Sant de la Creu Roja'), protector de la [[Mare de Deu]]. És d'esta guisa que es pot interpretar a Jordi de Capadòcia, com a part de l'[[Iglésia d'Anglaterra]] mantenint i recolzant a la [[dinastia Tudor]] d'[[Isabel I d'Anglaterra]]. | ||
=== [[Itàlia]] === | === [[Itàlia]] === | ||
En Itàlia, el cult a Jorge de Capadòcia va estar molt difòs. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar baix la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc despuix un atre cràneu del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[ | En Itàlia, el cult a Jorge de Capadòcia va estar molt difòs. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar baix la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc despuix un atre cràneu del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[Papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]). | ||
=== [[Rússia]] === | === [[Rússia]] === | ||
| Llínea 157: | Llínea 157: | ||
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. | La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. | ||
L'[[Iglésia Ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de l'Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]]. | |||
=== [[Ucrània]] === | === [[Ucrània]] === | ||
La festa de Sant Jordi és en maig. En eixa data se celebra | La festa de Sant Jordi és en [[maig]]. En eixa data se celebra wn Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera. | ||
=== [[Malta]] === | === [[Malta]] === | ||
En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart dumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de juliol. | En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]]. | ||
== Sant Jordi en el món == | == Sant Jordi en el món == | ||
| Llínea 169: | Llínea 169: | ||
Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per | Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per lo que el rei va començar a colectar més imposts per a construir una com més pronte millor. | ||
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les | Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les iglésies més belles de [[Etiopia]]. L'iglésia està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Bíblia|bíblica]]. | ||
=== [[Brasil]] === | === [[Brasil]] === | ||
Portugal va portar el cult a les seues colònies. En els [[cults afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el ferro. | [[Portugal]] va portar el cult a les seues colònies. En els [[cults afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el [[ferro]]. | ||
=== [[Mèxic]] === | === [[Mèxic]] === | ||
En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnits]]. | En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia [[23 d'abril]]. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnits]]. | ||
== En temps moderns == | == En temps moderns == | ||
En [[1969]], el [[Papa]] [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de | En [[1969]], el [[Papa]] [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de l'[[Iglésia Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut. | ||
En | En l'[[Iglésia Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major. | ||
En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]]. | En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]]. | ||