Diferència entre les revisions de "Julio Verne" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 29:

===Els Viages extraordinaris===

En 1859 viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el ~~segle~~ XX, i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centrede la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867).En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans fins i tot que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al mon en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.

En [[1859]] viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el [[sigle XX]], i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centrede la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867).En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans fins i tot que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al mon en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.

En 1861 conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islandia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.

En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa época). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.

En [[1863]] trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa época). En [[1863]], a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.

Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores deviage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen varies orbites al voltant i retornen a la Terra.

Llínea 40:

El dia de l'estrena de la seua adaptació al teatre de [[La volta al mon en huitanta dies]], Verne vixqué l'única experiència de la seua existència digna dels seus personages: insistí en revisar personalment la cistella que conduiria a Phileas Fogg i al seu inseparable Passepartout agrupes d'un elefant verdader. La caiguda d'una part de l'escenari esglayà a l'animal, que eixí acovardat del teatre en l'autor a costeres, per a recórrerel Boulevard des de Capuchins fins que el domador els alcançà en les Tulleries.

En 1879 es comprà un ~~menut yat~~, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat de Amiens. Durant els dos anys següents continua viajant: recorre [[Irlanda]], [[Escòcia]] i [[Noruega]] (1880) [[Anglaterra]], el [[Mar del Nort]] i el [[Bàltic]](1881).

En [[1879]] es comprà un chicotet yate, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat de Amiens. Durant els dos anys següents continua viajant: recorre [[Irlanda]], [[Escòcia]] i [[Noruega]] (1880) [[Anglaterra]], el [[Mar del Nort]] i el [[Bàltic]](1881).

El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Després d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De menut, Michael també estigué en un correccional.

El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Després d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De chicotet, Michael també estigué en un correccional.

===Els seus últims anys===

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 ===Els Viages extraordinaris===
-En 1859 viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el segle XX, i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centrede la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867).En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans fins i tot que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al mon en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.
+En [[1859]] viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el [[sigle XX]], i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centrede la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867).En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans fins i tot que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al mon en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.
 En 1861 conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islandia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.
-En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa época). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.
+En [[1863]] trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa época). En [[1863]], a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.
 Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores deviage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen varies orbites al voltant i retornen a la Terra.
@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 El dia de l'estrena de la seua adaptació al teatre de [[La volta al mon en huitanta dies]], Verne vixqué l'única experiència de la seua existència digna dels seus personages: insistí en revisar personalment la cistella que conduiria a Phileas Fogg i al seu inseparable Passepartout agrupes d'un elefant verdader. La caiguda d'una part de l'escenari esglayà a l'animal, que eixí acovardat del teatre en l'autor a costeres, per a recórrerel Boulevard des de Capuchins fins que el domador els alcançà en les Tulleries.
-En 1879 es comprà un menut yat, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat de Amiens. Durant els dos anys següents continua viajant: recorre [[Irlanda]], [[Escòcia]] i [[Noruega]] (1880) [[Anglaterra]], el [[Mar del Nort]] i el [[Bàltic]](1881).
+En [[1879]] es comprà un chicotet yate, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat de Amiens. Durant els dos anys següents continua viajant: recorre [[Irlanda]], [[Escòcia]] i [[Noruega]] (1880) [[Anglaterra]], el [[Mar del Nort]] i el [[Bàltic]](1881).
-El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Després d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De menut, Michael també estigué en un correccional.
+El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Després d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De chicotet, Michael també estigué en un correccional.
 ===Els seus últims anys===