Diferència entre les revisions de "Escultura gòtica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'segles' a 'sigles')
Llínea 3: Llínea 3:
 
L<nowiki>'</nowiki>'''escultura gòtica''' representa la segona de les principals escoles internacionals d'[[escultura]] europea que se desenrollà en l'[[edat mija]], aproximadament des de mijans del [[segle XII]] fins al [[segle XVI]].<ref group="n.">La cronologia del periodo varia significativament segons les fonts consultades.</ref> Fon un tipo d'escultura que evolucionà a partir de la [[escultura romànica|romànica]], i que més avant es «dissoldria» en lo que seria l'[[escultura del Renaiximent]] i el [[manierisme]].  
 
L<nowiki>'</nowiki>'''escultura gòtica''' representa la segona de les principals escoles internacionals d'[[escultura]] europea que se desenrollà en l'[[edat mija]], aproximadament des de mijans del [[segle XII]] fins al [[segle XVI]].<ref group="n.">La cronologia del periodo varia significativament segons les fonts consultades.</ref> Fon un tipo d'escultura que evolucionà a partir de la [[escultura romànica|romànica]], i que més avant es «dissoldria» en lo que seria l'[[escultura del Renaiximent]] i el [[manierisme]].  
  
Durant el [[Renaiximent]] –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels segles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels [[gots]], uns bàrbars responsables de la desaparició de l'[[Imperi Romà]]. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven [[bàrbars]]. Al contrari, l'aparició de l'[[art gòtic]] va ser vist com una innovació i fon nomenat ''opus modernum'' (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del [[segle XIX]], quan sorgí un moviment revivalista, nomenat [[neogòtic]], que recuperà els seus valors. Encara que l'[[art gòtic]] no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.
+
Durant el [[Renaiximent]] –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels sigles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels [[gots]], uns bàrbars responsables de la desaparició de l'[[Imperi Romà]]. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven [[bàrbars]]. Al contrari, l'aparició de l'[[art gòtic]] va ser vist com una innovació i fon nomenat ''opus modernum'' (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del [[segle XIX]], quan sorgí un moviment revivalista, nomenat [[neogòtic]], que recuperà els seus valors. Encara que l'[[art gòtic]] no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.
  
 
L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'[[arquitectura]], com s'observa en la decoració de les grans [[catedral]]s i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general [[hieratisme|hieràtica]], que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un [[naturalisme]] més gran, cap al [[realisme]], a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la [[naturalea]]. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, fins i tot a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.
 
L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'[[arquitectura]], com s'observa en la decoració de les grans [[catedral]]s i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general [[hieratisme|hieràtica]], que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un [[naturalisme]] més gran, cap al [[realisme]], a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la [[naturalea]]. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, fins i tot a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.

Revisió de 13:09 5 dec 2015

Escola de Veit Stoss: Altar Rosenkranz, Liebfrauenmünster en Ingolstadt. Fusta policromada, c. 1510.
Image del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514.

L'escultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que se desenrollà en l'edat mija, aproximadament des de mijans del segle XII fins al segle XVI.[n. 1] Fon un tipo d'escultura que evolucionà a partir de la romànica, i que més avant es «dissoldria» en lo que seria l'escultura del Renaiximent i el manierisme.

Durant el Renaiximent –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels sigles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels gots, uns bàrbars responsables de la desaparició de l'Imperi Romà. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven bàrbars. Al contrari, l'aparició de l'art gòtic va ser vist com una innovació i fon nomenat opus modernum (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del segle XIX, quan sorgí un moviment revivalista, nomenat neogòtic, que recuperà els seus valors. Encara que l'art gòtic no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.

L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'arquitectura, com s'observa en la decoració de les grans catedrals i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general hieràtica, que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un naturalisme més gran, cap al realisme, a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la naturalea. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, fins i tot a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.

La història de l'escultura gòtica encara té punts foscs. En algunes époques hi hagué una destrucció massiva de monuments i obres d'art medievals, com per eixemple durant el moviment iconoclasta que acompanyà la Reforma protestant, i durant la Revolució Francesa. Per tant, la determinació de la cronologia, la genealogia i la distribució i propagació geogràfica de l'estil presenta molts buits difícils d'omplir. Cal afegir que quan el gòtic fon ben valorat, a partir de la segona mitat del segle XIX, per desconeiximent, es feren restauracions inadequades en molts monuments. A pesar d'estos problemes, encara existix una gran colecció d'escultures escampades per tota Europa, fet que demostra la intensa producció dels artistes de l'època.

Referències

  1. La cronologia del periodo varia significativament segons les fonts consultades.

Vore també

Vínculs externs