Diferència entre les revisions de "Escut de Valéncia"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals ([[1312]]) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]]. | Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals ([[1312]]) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]]. | ||
L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[ | L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[sigle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'[[or]]. | ||
[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' ([[1356]]-[[1365]]), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella. | [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' ([[1356]]-[[1365]]), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]]. | D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
En el [[ | En el [[sigle XVII]], apareixia en alguns escuts reals la figura del [[Lo Rat Penat|rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es la seua adopció en similitut en el dragó usat en la [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real d'Aragó]] com emblema personal del monarca. | ||
L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]] ([[1808]]-[[1814]]), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]]. | L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]] ([[1808]]-[[1814]]), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]]. | ||